«La Universitat de Lleida manifesta el seu suport al procés posat en marxa per acordar una consulta sobre l’estatus jurídic de la nació catalana i fa patent la seua voluntat de col·laborar amb les institucions de Catalunya.» Aquest és l’últim punt, i el més explícit, de la declaració de suport a la consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya convocada per al 9 de novembre que debatrà el claustre de la UdL en la sessió convocada per al pròxim dia 30. La declaració està firmada per uns 60 dels 240 membres del claustre i ha estat inclosa en l’ordre del dia pel rector de la universitat.
En el seu preàmbul, recorda que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques es va pronunciar l’octubre del 2012 a favor de la resolució del Parlament constatant la necessitat que «el poble català pugui decidir de manera lliure i democràtica el seu futur col·lectiu». En la seua part dispositiva, a més de donar suport a la consulta, expressa «el respecte absolut a totes les posicions que, des del compromís democràtic i el reconeixement de les institucions pròpies de Catalunya, s’expressin al llarg del procés», entén que el procés nacional «ha de servir també per enriquir el debat polític del país», i aposta perquè «s’imposi la dinàmica de l’argument i del convenciment». Entre els firmants hi ha professors, estudiants i personal d’administració i serveis. Fonts de la Universitat van informar que dos de les seues promotores han sigut la professora Maria Àngels Cabasés, exdiputada d’Esquerra, i la coordinadora del Consell de l’Estudiantat, Gemma Espigares.
«Normalitat absoluta»
El rector, Roberto Fernández, va qualificar de «normalitat absoluta» aquesta proposta d’un grup de claustrals. Va afegir que per així va acceptar des del primer moment incloure-la en l’ordre del dia de la sessió. «No tinc cap inconvenient que es debati i el claustre prengui una decisió amb tota normalitat», va destacar. Altres universitats catalanes ja han aprovat declaracions similars o gairebé idèntiques a aquesta. D’altra banda, Fernández va indicar que ha donat «llibertat absoluta» als membres del seu equip de govern a l’hora de votar aquesta qüestió.
