Sis autors de novel·la negra de Lleida van estrenar ahir a l’Institut d’Estudis Ilerdencs la primera edició del festival literari El Segre de Negre, demostrant no només l’actualitat del gènere policíac sinó també el boom d’escriptors en els últims anys a Ponent, que gaudeixen també del favor dels lectors. El pati de l’IEI es va omplir de públic per descobrir els racons de les últimes obres negres publicades per Francesc Pané, Emili Bayo, Montse Sanjuan, Rafa Melero, David Marín i Ramona Solé, en una taula redona conduïda pel director executiu de SEGRE, Juan Cal. L’acte inaugural va comptar amb la presència de la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol; el delegat de Cultura, Josep Borrell; el president del Gremi de Llibreters de Lleida, Jordi Caselles; i la responsable de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, que no només van apostar per la continuïtat del certamen sinó que van aventurar-ne l’extensió en pròximes edicions a les comarques de Lleida i a localitats per les quals també travessa el riu Segre. També van destacar un dels objectius del certamen: potenciar la lectura i atansar els autors al públic.
Per aconseguir-ho, res millor que una sessió d’interrogatori, en aquest cas no policíac sinó literari, pel qual van passar els autors convidats davant d’un periodista i també escriptor com Juan Cal. El barceloní establert a Lleida Rafa Melero, que es va donar a conèixer amb La ira del Fènix i la nova novel·la del qual, Flux, arriba aquest cap de setmana a les llibreries, va reconèixer que la seua única tècnica d’escriptura és «passar-m’ho bé escrivint» i que la seua experiència professional com a mosso «m’ha permès construir personatges molt creïbles». Montse Sanjuan, creadora del personatge de la sergent Anna Grimm, va confessar la seua admiració pels autors nòrdics però que es va aficionar al gènere amb Perry Mason. Sanjuan va assegurar que «mai començo a escriure fins que no tinc bona part de la història al cap». «Els autors som també el que vivim i el que llegim, per això quan escrivim ho traslladem als nostres personatges», va afegir. Emili Bayo, guanyador del premi Crims de Tinta 2015 amb Puta Pasta, va confessar la seua passió juvenil per les novel·les d’Agatha Christie i el seu màxim interès a l’hora d’escriure novel·les pel perquè més que per esbrinar el qui o el com d’un crim. Francesc Pané (Cristall de roca) també va apostar pel perquè com a gran motiu d’un assassinat o un robatori i va reconèixer com a inevitable una certa autobiografia al retrat psicològic i d’actituds dels personatges. El periodista i escriptor barceloní David Marín, establert a la Noguera, autor de Mala lluna, va revelar que «em transformo en cada personatge i sóc jo en tots ells». I Ramona Solé, nouvinguda al gènere amb Quaderns, va explicar que «perquè els personatges tinguin credibilitat has de posar-te al seu lloc». Juan Cal va sentenciar que el gènere negre no està disputat amb la qualitat literària: «Un crim és una bona excusa literària.»
