El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament exigeix una «resposta contundent» de la comunitat internacional a la crisi humanitària i de refugiats generada pel retorn al poder dels talibans a l’Afganistan. En un comunicat, el municipalisme català lamenta que els afganesos ja es trobaven en una «situació límit» abans del col·lapse del govern i reclama que la UE aturi les deportacions i permeti «rutes segures» cap a Europa. El Fons denuncia que les potències mundials tenen «responsabilitat» pels 42 anys de conflicte a l’Afganistan ja que «en el millor dels casos han mostrat incapacitat o manca de voluntat» per resoldre’l i, en el pitjor, «l’han atiat per mantenir la seva influència o evitar que altres països incrementessin la seva».
En aquest sentit, el Fons diu que la invasió i ocupació nord-americana de l’Afganistan l’any 2001 es va fer sense una posterior «estratègia definida de pacificació i reconstrucció del país» i en base a una «militarització». L’organització lamenta que «més dels dos bilions de dòlars invertits a l’Afganistan entre 2001 i 2021, equivalents a gairebé el doble del PIB anual espanyol, s’ha destinat a la compra d’armament i la construcció d’infraestructures militars, en comptes de a l’enfortiment de la societat civil i la recomposició de les estructures d’estat». De l’altra meitat, «una part considerable» s’ha perdut «en circuit opacs de corrupció», lamenta el Fons de Català de Cooperació.
En el comunicat, el Fons també recorda que moltes zones de l’Afganistan han seguit controlades pels talibans també durant la presència nord-americana al país. En aquests territoris, indica, les dones i les nenes «mai han deixat de patir la seva anul·lació individual a través de la imposició de matrimonis forçats a partir dels 12 anys, la prohibició de sortir soles de casa o de parlar amb homes que no siguin familiars directes entre altres limitacions».
«El retorn al poder dels talibans no és una nova crisi humanitària, sinó l’agreujament d’una que dura ja més de quatre dècades, i que representa un retrocés a l’època obscurantista viscuda entre 1996 i 2001 i incrementa la pressió sobre una població que es troba ja en una situació límit», lamenta el Fons Català de Cooperació.
El municipalisme català lamenta que la Unió Europea hagi seguit considerant l’Afganistan «com un país segur on es podia retornar la població» que en fugia, i exigeix que aquesta política es reverteixi i s’obrin vies segures per arribar. «Cal actuar urgentment per limitar els danys causats pel règim dels talibans i per defensar els Drets Humans de la població civil», insisteix el Fons.
El Fons Català també demana que, a banda de solucions a curt termini, la comunitat internacional «es comprometi de forma decidida a la recerca de solucions pacífiques a mig i llarg termini que garanteixin la pacificació i estabilitat de l’Afganistan». D’altra banda, insta l’Estat a incrementar els fons d’assistència humanitària i reclama a comunitats autònomes i ajuntaments que s’ofereixin a acollir refugiats per «mitigar el patiment». En aquest sentit, el Fons recorda que s’ha de reforçar la línia de treball de Món Local Refugi. Des de l’organització també demanen que els governs locals ajudin a sensibilitzar sobre els orígens del conflicte a l’Afganistan, avançant-se així a les reaccions que, des dels discursos d’odi, es puguin produir davant la previsible arribada d’un nombre elevat de refugiats.
