El Força Lleida sols aguanta un quart

Ahir va quedar clar que l’ACB continua sent encara a anys llum d’un Força Lleida que només va poder aguantar un quart a un Andorra molt més potent i rodat i que no es va apiadar en cap moment dels de Joaquín Prado, que van arribar a perdre de 43 punts en diverses ocasions a la segona part per acabar cedint per 35 punts (64-99).

El partit amb prou feines va tenir història a partir del minut 11. Fins llavors, el Lleida, que mai no va ser al davant en el marcador, ho intentava mentre que l’Andorra va prendre el primer quart de rodatge. Una vegada va tenir les seues peces engranades, va començar a jugar carregant el seu joc interior, molt més poderós que el lleidatà que, a més, estava en inferioritat davant de l’absència de l’última peça que ha de completar la plantilla. Ivanov i Bogris feien estralls a la zona lleidatana i les diferències ja rondaven els deu punts.

Però va ser al segon acte quan el partit va perdre tot interès pel que fa al marcador. Trias va agafar llavors el testimoni juntament amb David Navarro i les diferències van començar a créixer inexorablement. Els triples de Juampi i Kahlig, el millor dels locals amb 21 punts, van frenar la primera escomesa (19-28), però ja no van poder amb la segona. Un parcial de 4-17 en els últim set minuts va establir l’avantatge per sobre dels 20 punts al descans (25-48).

Faltava poc perquè l’Andorra doblegués el Lleida, i no va tardar a aconseguir-ho. Tres triples consecutius de Blanch van elevar l’avantatge per sobre dels 30 punts (27-61), encara que la màxima va ser de 43 en dues ocasions. Prado va haver de recórrer a Sevillano al pal baix, amb la lògica inferioritat física amb els pivots andorrans, i amb Kaufmanis de base davant de les molèsties de Rubín de Celis. I si a tot plegat li afegim la gran càrrega física que acumula l’equip i el nivell del rival, no era estrany aquest marcador. La part positiva és que l’equip mai no es va rendir i va tenir com a premi de consolació guanyar l’últim assalt.