El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va activar ahir dilluns 2 de juny un nou Pla de Control Poblacional (PCP) per combatre la sobrepoblació de conills a les comarques de Ponent. Aquest nou instrument substitueix la declaració d’emergència cinegètica que va expirar a l’abril i aposta per una gestió més planificada, basada en dades tècniques i en una actuació escalable segons el risc. El pla tindrà vigència fins al 31 de desembre de 2029 i afecta un total de 147 municipis.
El pla defineix quatre tipus de zones segons el grau d’afectació: d’actuació urgent, d’alerta, de vigilància i de seguiment. Aquesta classificació permet focalitzar i adaptar les actuacions segons l’evolució del problema. El sud del Pla d’Urgell i el nord de les Garrigues són actualment les àrees amb major pressió poblacional. L’objectiu és reduir la densitat mitjana de conills fins als 10 exemplars per cada 100 hectàrees, una xifra molt lluny dels valors actuals: a l’hivern, es van registrar 30 exemplars per cada 100 hectàrees a la Segarra i fins a 581 a les Garrigues.
Durant el primer trimestre de 2025 s’han declarat danys en 2.067 finques agrícoles a Ponent. D’aquestes, 1.295 corresponen a camps de cereals, 203 a conreus de fruita dolça, 172 a oliveres i 105 a fruits de closca. Aquesta afectació, segons el Departament, suposa un impacte elevat en la viabilitat econòmica de moltes explotacions i exigeix mesures estables més enllà de l’emergència puntual.
El Pla s’acompanya d’una nova ordre d’ajuts dotada amb 1,5 milions d’euros per al 2025. Inclou tres línies principals: protecció dels conreus amb subvencions de fins al 80% per a tanques i protectors (amb un màxim de 20.000 euros per beneficiari), ajuts a les àrees privades de caça per a la compra de visors nocturns (fins a 2.000 euros) i munició no contaminant (fins a 1.000 euros), i suport econòmic per a serveis professionals de captura, sacrifici i retirada de conills (amb ajuts de fins a 50.000 euros).
La presentació es va fer a Lleida amb la participació de Cristina Massot, del Departament; Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi; i Jaume Feixa, director dels Serveis Territorials d’Agricultura a Lleida. Hi van assistir representants municipals, consells comarcals, organitzacions agràries, caçadors i altres agents implicats en la gestió cinegètica.
El Departament també aposta per ampliar el nombre d’efectius formats. Està previst capacitar 1.100 nous caçadors mitjançant 30 cursos al llarg d’aquest any, per millorar les tècniques de captura i seguretat. La coordinació amb els equips operatius del Departament, Forestal Catalana i Agents Rurals es reforçarà especialment després de la sega, quan les condicions per intervenir són més favorables.
Les dades de captures també són significatives: entre gener i març de 2025 es van caçar prop de 130.000 conills. D’aquests, 112.855 van ser abatuts per caçadors a les àrees privades i 26.694 per personal de les reserves, Forestal Catalana i Agents Rurals. La secretària general d’Agricultura, Cristina Massot, va afirmar que “aquest no és un problema només dels pagesos, aquest és un problema de tots”.
Malgrat la nova estratègia, representants del sector agrari reclamen una resposta més decidida. Néstor Serra, coordinador d’Unió de Pagesos al Segrià, considera que “el pla té moltes mancances” i “arriba tard”, ja que molts pagesos han instal·lat tanques pel seu compte i aquestes no entren als ajuts activats ahir.
Pere Roqué, president d’Asaja Lleida, ha denunciat la falta de mesures específiques per a infraestructures com ponts i vorals de l’AVE o l’A-2, on considera imprescindible actuar amb fosfur d’alumini. “Hi ha un problema a la via pública que afecta també els conreus”, ha dit, advertint que “si no s’actua ràpidament, cauran ponts i infraestructures”.
El pagès Xavier Figuerola, de Nalec, ha comparat la situació amb la d’un usuari de Rodalies que, en acabar la jornada laboral, hagués de posar les vies. “És com si la gent que utilitza Rodalies, un cop acabada la seva jornada laboral, hagués d’anar a posar les vies”, ha afirmat, en referència a l’esforç econòmic i personal que assumeixen els pagesos.
Per part del sector cinegètic, el president de la territorial de Lleida de la Federació Catalana de Caça, Antonio Vilarrubla, ha recordat que entre el 80% i el 90% dels conills caçats a Ponent són abatuts per caçadors. “Fem esforços per baixar la població de conills perquè els pagesos tinguin els menors problemes i per poder arribar a un equilibri que costa molt”, ha afirmat.
