⏯️ El Govern crea una nova Agència Espacial que pretén generar 1.200 llocs de treball

ACN
Publicat: 
27-10-2020
Actualitzat: 18-12-2021 0:09
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • ⏯️ El Govern crea una nova Agència Espacial que pretén generar 1.200 llocs de treball

El Govern ha aprovat aquest dimarts una estratègia de país en l'àmbit de la nova economia de l'espai (New Space) que preveu la creació de l'Agència Espacial de Catalunya i el llançament de dos primers nanosatèl·lits durant el primer semestre del 2021, amb una inversió inicial de 2,5 MEUR. La Generalitat aposta així per una indústria lligada a la 'democratització de l'espai' que es preveu que generi 1.200 nous llocs de feina i una facturació de 300 MEUR fins al 2025. "Catalunya no vol perdre el tren en aquesta indústria d'alt valor afegit", ha argumentat el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. "Calculem que cada euro invertit en aquest sector es multiplicarà per 15 en els propers anys", ha precisat Puigneró.

En aquest quinquenni s'estima que es multiplicarà per 2,5 el nombre d'empreses a Catalunya que es dedicaran a la indústria del New Space fins arribar a les 75, i s'augmentarà per quatre els llocs de treball i per sis la facturació. "Estem davant d'un sector econòmic emergent vinculat als petits satèl·lits de baix cost, que orbiten a baixa altura i utilitzen tecnologies comercials", ha manifestat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, que ha recordat que fins ara aquest era un terreny reservat per les grans potències de la indústria aeroespacial com els Estats Units, Rússia o la Xina. "Ara nosaltres volem jugar-hi un rol. Es tracta d'un projecte que no és un bolet ni fruit de la improvisació", ha apuntat el conseller Puigneró.

Millorar la cobertura a alta muntanya o la predicció meteorològica

En el marc de l'Estratègia, el Govern crearà la nova Agència Espacial de Catalunya i posarà en marxa una infraestructura experimental avançada de telecomunicacions en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Aquest projecte inclou el disseny, la construcció i la posada en òrbita de dos nanosatèl·lits que serviran per millorar la connectivitat 5G a Catalunya, l'Internet de les coses i progressar en l'observació terrestre. "Un dels nanosatèl·lits servirà per complementar les xarxes terrestres i, per exemple, perfeccionar la cobertura als parcs naturals per controlar els ramats a alta muntanya", ha detallat el director general d'Innovació i Economia Digital, Dani Marco.

"I l'altre permetrà monitoritzar Catalunya des de l'espai –i en temps real- i serà de gran ajuda en cas de grans desastres com el Glòria o per analitzar la contaminació aèria", ha afegit Marco. Altres aplicacions passarien per poder comprovar l'estat dels conreus a Catalunya, millorar la predicció meteorològica, estudiar les reserves d'aigua en embassaments i pantans, o observar la contaminació lumínica i els seus efectes. "Es tracta de nanosatèl·lits d'un a deu quilograms de pes, d'òrbita baixa (menys de 2.000 kms) i amb costos que van dels 500.000 euros als 2 MEUR", ha puntualitzat Marco. El disseny i construcció d'aquests artefactes també es més ràpid i es redueix a 6-8 mesos, i tenen una vida útil d'uns 4 anys.

L'objectiu del Govern és posar en òrbita aquests dos primers nanosatèl·lits el proper semestre del 2021 i afegir-ne quatre més en els propers quatre anys. "Amb les nombroses dades que proporcionaran aquests nanosatèl·lits les empreses tecnològiques podran desenvolupar serveis digitals i així arribar als consumidors", ha confirmat el secretari de Polítiques Digitals, David Ferrer.

"Esperem que l'Estat no posi pals a les rodes"

Sobre possibles dificultats jurisdiccionals o burocràtiques, Puigneró ha volgut deixar clar que l'Estat només té competències en l'espai aeri fins a 50 quilòmetres d'alçada. "Aquí estem parlant d'un altre nivell i les competències no són de l'estat espanyol, ens moguem en aigües internacionals", ha reflexionat en veu alta el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, que tot seguit ha matisat que espera que el govern espanyol no posi "pals a les rodes" en un projecte que serviria per millorar l'economia i els serveis de Catalunya. "Confiem que l'Estat no bloquegi res i no busqui tres peus al gat. No llançarem cap satèl·lit des de Catalunya", ha conclòs Puigneró.

Un sector en creixement: 30 empreses ja a Catalunya

Actualment, Catalunya ja disposa d'un cert lideratge en aquest sector amb prop de 30 empreses emergents, algunes d'elles líders a escala mundial, com OpenCosmos, Sateliot, Pangea o Zero2Infinity. Compta també amb 13 centres de recerca i innovació punters en aquest camp com la UPC -i en particular, l'UPC NanoSat Lab, pioner en aquest camp a Catalunya-, l'Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i, més recentment la Fundació i2CAT i el CTTC, així com amb un dels centres d’incubació de negocis de l'Agència Espacial Europea -la ESA BIC Barcelona- ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels.

El NewSpace és un nou espai econòmic amb un enorme potencial de creixement que permetrà desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic amb un efecte catalitzador d’altres tecnologies digitals com la impressió 3D, la intel·ligència artificial, l’electrònica avançada per sensors i ordinadors i les comunicacions mòbils de nova generació. Actualment, ja hi ha diversos països (com Estats Units, Canadà, Luxemburg, Finlàndia, Singapur i els Emirats Àrabs) que disposen d’una estratègia en l’àmbit del NewSpace.

L'Estratègia de la Generalitat compta amb un pressupost total de 18 MEUR (per al període 2020-2023 i amb cofinançament FEDER) i està liderada pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública amb la col·laboració del Departament d’Empresa i Coneixement i del Departament de Territori i Sostenibilitat, i la participació de la resta de departaments de la Generalitat.

Comparteix

També t'interessarà