El govern estatal planeja apujar cotitzacions als treballadors per fer front al sistema de pensions, amb la vista posada a la jubilació de la generació dels ‘baby boomers’ (la més nombrosa i nascuda entre finals dels anys cinquanta i finals dels setanta) segons ha avançat ‘El País’ i han confirmat a l’ACN fonts sindicals. El Ministeri de Seguretat Social estudia dos mecanismes per poder tornar a omplir el Fons de Reserva de la Seguretat Social, un fons que va arribar a tenir 67.000 milions d’euros i que actualment compta amb 2.000 milions. El primer seria apujar un 0,5% les cotitzacions durant deu anys a partir del 2023. El segon, revisar els comptes cada 3 anys a partir d’aleshores i aplicar mesures correctores si hi ha desviacions.
Des del Ministeri de Seguretat Social matisen a l’ACN que el que s’ha plantejat a la mesa de diàleg social «no és exactament un augment de les cotitzacions», sinó posar en marxa un «mecanisme contingent i temporal» que s’activaria «únicament si s’aprecia una desviació» de la despesa en pensions, és a dir, si les mesures que s’han plantejat en el primer bloc i les que es poden aprovar al segon «no tenen l’efecte previst», o bé si hi ha algun imprevist o una crisi econòmica, per exemple.
En tot cas, les mateixes fonts confirmen que el primer punt és la «reactivació» dels fons de reserva de la Seguretat Social «a través d’una petita aportació finalista temporal». El plantejament que el Ministeri ha fet a la reunió d’aquest dimarts «suposa uns 4 o 5 euros per a un treballador mileurista«.
Si hi ha «desviació» en relació a la previsió de despesa, aquest fons actuaria com a «matalàs» per aplicar-lo a partir de la dècada dels 30, «quan el sistema podria veure’s més tensat per la jubilació de generacions nombroses».
En cas que no hi hagués desviació de la despesa en pensions, aquest import es «tornaria» a través d’una rebaixa de cotitzacions o un increment de les pensions. Des del Ministeri indiquen que aquest mecanisme «substitueix» el factor de sostenibilitat del 2013, l’aplicació del qual era «automàtica, permanent» i suposava «una retallada en la pensió inicial a mesura que avançava l’esperança de vida».
