El Govern ha aprovat el Projecte de llei del sòl d’ús agrari, que té com a objectiu prioritari protegir els usos agraris del sòl i afavorir la producció agrària a Catalunya com a element clau per garantir un servei essencial com és l’alimentació. La norma també pretén potenciar la fixació de la població al territori i prevenir l’embosquinament i el risc d’incendis. La iniciativa s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrària i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.
La llei té com a finalitat establir la preservació, ordenació i gestió del sòl d’ús agrari de Catalunya, i determinar-ne el règim jurídic i la regulació dels supòsits i de les modalitats d’intervenció pública per assegurar que es pugui utilitzar de la manera més beneficiosa possible per part de la societat i la pagesia. Preveu 4 grans eixos d’actuació:
- Catalogar els espais agraris en funció de la qualitat dels seus sòls.
- Prevenir l’afectació d’altres activitats sobre el sòl agrari. Qualsevol actuació en aquests espais s’haurà d’acompanyar d’una anàlisi d’afectacions directes i indirectes als sòls i d’un estudi d’alternatives.
- Recuperar terres de conreu. Es crea un instrument que regula i dóna cobertura legal a la protecció del sòl agrari i que permetrà que un professional, a través de l’arrendament forçós, posi en producció terres de conreu abandonades.
- Prevenció d’incendis. Dóna facilitats per recuperar sòls agraris embosquinats. Millora així el paisatge agrari i la biodiversitat i contribueix a la prevenció d’incendis, ja que fomenta la discontinuïtat de la massa forestal amb la creació d’un mosaic agroforestal que ha d’ajudar a reduir la propagació de focs.
El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha recordat aquest dimarts en roda de premsa que des del 1993 i fins a l’actualitat, la superfície de conreus de Catalunya s’ha reduït en més de 134.000 hectàrees (un 12,15% de la superfície que hi havia aquell any) com a conseqüència del boom urbanístic que hi ha hagut al país.
