El Govern de la Generalitat ha aprovat la delimitació de la catedral de Santa Maria d’Urgell, a la Seu d’Urgell, i del seu entorn de protecció com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric. La decisió permet reunir en una única figura de protecció el conjunt catedralici, format per la catedral, el claustre i les esglésies de Sant Miquel i de la Pietat.
El temple ja havia estat declarat monument historicoartístic l’any 1931, però aquella declaració no incloïa una delimitació concreta ni un entorn de protecció. Amb el nou acord, el Govern vol unificar el monument històric integrat per la catedral, les esglésies adossades i l’antic Deganat, i establir una zona de protecció comuna.
Des del punt de vista històric, la catedral, l’església de la Pietat, l’església de Sant Miquel i l’antic Deganat han estat sempre vinculats. La catedral ha exercit com a centre del poder religiós i administratiu del Bisbat d’Urgell, mentre que la resta d’edificacions es van construir i transformar al seu voltant.
La catedral de Santa Maria d’Urgell és una obra rellevant de l’arquitectura romànica catalana del segle XII. L’edifici actual és el quart construït al mateix emplaçament i correspon a la reconstrucció encarregada pel bisbe Ot l’any 1090, que va finalitzar a les acaballes del segle XII. Durant tres segles, l’edifici va quedar ocult sota capes de guix afegides durant el Barroc. A partir del 1918, Josep Puig i Cadafalch va iniciar els treballs per recuperar-ne l’aspecte original.
L’església de Sant Miquel és una part inseparable del recinte catedralici. És també l’edifici més antic de la Seu d’Urgell i una mostra singular del romànic llombard del segle XI. A partir d’aquest nucli, el conjunt es va anar modificant i ampliant a mesura que creixia la importància de la ciutat i del bisbat.
L’església de la Pietat acull actualment el Museu Diocesà i queda incorporada al recinte catedralici per la galeria oest del claustre. L’edifici és una mostra de l’arquitectura del segle XVI a la Seu d’Urgell i conserva diversos elements renaixentistes.
L’antic Deganat, que també funciona com a espai articulador del Museu Diocesà, conserva nombroses peces d’art sacre relacionades amb el conjunt catedralici i tanca el recinte per la façana sud del claustre. La seva importància històrica està vinculada al fet d’haver estat la seu de la Regència d’Urgell.
Tots aquests espais estan units tant arquitectònicament, amb el claustre com a element de distribució, com històricament, i formen una unitat creada al llarg dels segles. El conjunt ha mantingut la cohesió i la continuïtat d’ús des dels seus orígens.
El Govern defensa la delimitació conjunta com a BCIN permet valorar de manera més completa els elements arquitectònics i històrics del recinte. Alhora, ha de contribuir a protegir el context històric i urbanístic que envolta la catedral i les seves perspectives més representatives.
