El Lleida es va quedar ahir sense play-off i, per segon any, una cosa que ocorre per primera vegada en la seua curta història, no lluitarà per l’ascens de categoria. Mai no havia encadenat dos temporades sense disputar el play-off. Encara que ho va intentar fins al final no va poder passar de l’empat a Sabadell (0-0) davant del rei de la igualada –22 taules en 38 partits– en un partit en el qual els de Gerard Albadalejo van tornar a despertar tard, després d’un primer temps especulatiu i després, apel·lant a l’heroica, va gaudir d’ocasions, encara que també va passar molts conflictes en defensa a l’assumir tants riscos. Necessitava guanyar, però, en qualsevol cas, encara que ho hagués fet, tampoc hauria servit per a res perquè la carambola que necessitava no es va produir. L’Ebre sí que va perdre a Son Malferit davant de l’At. Balears i l’Ontinyent va empatar davant de l’Alcoià, però qui no va fallar va ser el Cornellà, que es va assegurar la quarta plaça, l’única que quedava en joc, al vèncer en el Nou Morvedre a l’At. Saguntí que va enviar a Tercera divisió.
En qualsevol cas -hi haurà temps d’analitzar les causes d’aquesta tremenda decepció- el play-off no es va perdre ahir. El Lleida va arribar a l’última jornada amb els deures per fer. L’equip havia regalat ja massa punts pel camí. Les dobles derrotes davant d’At. Saguntí i Formentera han acabat sent clau. El mateix que no guanyar cap dels partits que l’equip es va plantejar com finals per accedir a una de les quatre primeres places –Mallorca, Hèrcules, Elx…
El Lleida, que no es pot negar que ha lluitat fins al final, va patir, en moments clau, d’aquest plus de competitivitat, personalitat i caràcter que ha de tenir un equip guanyador. En d’altres, la fortuna li va ser esquiva i finalment va acusar enormement la falta d’un líder clar a l’equip –des de la marxa de Molo no se n’ha tornat a tenir cap altre– i d’un golejador que fos decisiu i, sobretot, regular. Potser en aquest tram final s’ha trobat massa a faltar Bojan Radulovic, que semblava cridat a ser aquest jugador.
Ahir a Sabadell es van posar en evidència totes aquestes carències. Va faltar pegada, va faltar liderat i també fortuna en aquestes dos rematades a la fusta obra de Javi López (35) i de Valiente (83). I també en aquest gol anul·lat a Juanto, en els primers compassos del partit, que podia haver marcat l’esdevenir del matx, que va acabar esbojarrat amb un continu intercanvi de cops per part dels dos equips, que van poder perfectament emportar-se els tres punts.
Al final, el xiulet de l’àrbitre gallec Casanova Cudeiro va posar fi a l’agonia d’un Lleida que va voler però no va poder. Ara caldrà seguir els play-offs per televisió i començar a preparar la pròxima campanya. Tres anys sense disputar els play-off seria excessiu.
