L’ultrafondista lleidatà Albert Herrero va aconseguir la setmana passada la tercera posició a la Swiss Peaks Trail, una de les proves més llargues d’Europa en aquesta especialitat amb 360 km i que recorre els Alps suïssos fins a arribar al llac Leman. L’esdeveniment compta amb fins a sis proves que van des dels 15 km fins a la prova reina de 360 km i 25.500 metres de desnivell positiu i 26.500 metres de negatiu al tractar-se d’una cursa lineal.
Herrero va creuar la meta després de 92 hores i 31 minuts i després d’un gran sofriment i molts problemes de son. “Des de diumenge [1 de setembre] que vaig iniciar la carrera fins dijous [dia 5] que vaig creuar la meta, amb prou feines vaig dormir realment tres hores i mitja perquè a tot estirar pots anar descansant. Aquest era el segon objectiu de la temporada després del Mundial de Rogaine [carreres d’orientació] i estic molt content de com vaig gestionar els problemes en carrera i com vaig aprofitar bé els recursos físics i mentals que tenia”, explica un apassionat de les curses de muntanya que és totalment amateur. De fet, combina les carreres de muntanya amb les d’orientació i va poder treure’s l’espina del Mundial disputat al juliol, en què no va poder acabar la prova perquè se li va trencar el braçalet de control de pas per les balises. En canvi, fa dos anys es va proclamar campió europeu de Rogaine formant tàndem amb el madrileny Aurelio Olivar.
La Swiss Peaks, després de l’abandó del Mundial, va suposar tot un repte per a aquest enginyer de camins i físic, en l’especialitat d’enginyeria hidràulica. “És difícil descriure el viscut aquests dies. Van ser 360 km d’autèntica muntanya russa física i mental, on vaig estar a punt d’abandonar al quilòmetre 70. Mentalment vaig quedar exhaust.” El vencedor va ser l’italià Andrea Mattiato amb un temps de 81 hores i 39 minuts.
