El Lluís Trepat més polític, en la tercera de les exposicions a Tàrrega

La Sala Marsà de Tàrrega ha obert portes aquest dijous a la tercera mostra de l’antologia expositiva L’avantguarda insubornable dedicada a Lluís Trepat, en el centenari del naixement d’aquest pioner de l’art abstracte. Aquesta exposició recull, per una banda, els dibuixos de caràcter social que l’artista va exposar el 1972 a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida i, per altra, algunes obres d’art òptic de la dècada dels seixanta.

El comissari de les tres mostres, Francesc Gabarrell, ha explicat que en aquest cas “són segurament les obres menys conegudes de Trepat”. La part dedicada als dibuixos de la Petite Galerie recull visions crítiques i compromeses que han restat inèdites des d’aquella primera exhibició i que responen “a una teoria molt trepaniana que només el dibuix servia per fer crítica social”, ha apuntat Gabarrell. 

L’altra banda de la Sala Marsà acull obres d’art òptic, creades els anys 1963 i 1965 a Barcelona, algunes de les quals es van recuperar el 2012 al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida i d’altres, mai exposades. L’espai es pot visitar de dijous a diumenge de set a nou del vespre i el cap de setmana també de dotze a dues del migdia, fins al 28 de setembre.

Per la seva part, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, ha recordat que es tracta de “l'exposició més gran que s'ha fet mai a la ciutat dedicada a un artista”. A inicis de maig es va donar el tret de sortida al projecte amb una selecció de la part més abstracta de la seva obra que acull el Museu Tàrrega Urgell i l’exposició més biogràfica a l'Arxiu Comarcal de l’Urgell. Pijuan també ha destacat que fins al 8 de juliol, quan tanqui la part de l’arxiu, “tenim un mes de vigència de les tres exposicions”.

Lluís Trepat Padró va néixer el 1925 a Tàrrega, on va iniciar la seva formació el 1943 a l’escola d’arts i oficis. A finals dels anys quaranta es va centrar en la representació de figures gitanes i va derivar cap a formes d'expressió en línia amb l'avantguarda de postguerra fruit dels seus viatges a París. Més endavant, ja als anys seixanta, es va decantar cap a la figuració expressionista. L’any 2004 va abandonar la creació artística, poc després de fixar el seu domicili a Fogars de la Selva, on va morir l’agost del 2022.