El Merengue, un espai on recuperar la memòria històrica

LLEIDACOM / Gerard Amigó
04-04-2019
  • El Merengue, un espai on recuperar la memòria històrica

Quan acabem de celebrar el 80è aniversari del final de la guerra civil a molts de nosaltres ens venen al cap aquelles històries que ens van explicar els nostres pares, avis, veïns i totes aquelles persones que els va tocar viure aquests fets. Alguns  hi van participar, independentment del bàndol en el que fossin, altres en van ser testimonis però tots en van patir les conseqüències. 

A  les terres de Lleida i en el marc de la Batalla del Segre ( 4 abril de 1938 - 3 de gener de 1939) va tenir lloc un dels capítols més sagnants i tristos de tota la contesa, la Batalla del Merengue, que va agafar el nom del turó on es va lliurar. El tossal era conegut fins aquell moment com el Tossal de Déu però va prendre un nom nou a partir del maig del 1938  quan un oficial republicà, el capità Cabrera,  animà als seus soldats a l’atac amb les paraules “Vinga nois, que això ens ho menjarem com si fos un ‘merengue’’. No obstant, el pronòstic no es va complir i el que havia de ser una sèrie d’atacs per expulsar l’exercit nacional del Cap de Pont de Balaguer va ser un autèntic infern.  Especialment nefastes van ser les conseqüències pel bàndol republicà on les baixes algun dia s’havien comptat fins a 300 morts. El motiu: la manca de coordinació de les unitats republicanes, la poca preparació militar del seus comandants i la participació de soldats massa joves, nois de 17 o 18 anys que havien estat reclutats dos mesos abans, era l’anomenada “lleva del biberó”.

La contesa es va lliurar al Tossal de Déu entre els dies 22 i 28 de maig de 1938 quan les forces de la 27a Divisió del XVIII Cos d’Exercit de la República, comandats per José del Barrio, van començar una ofensiva contra les tropes franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó del general Moscardó. Els atacs provenien de la vall de Camarasa, el barranc Salat i la carretera de Balaguer a Camarasa. L’exèrcit republicà havia de baixar pel marge esquerre del Segre fins a Balaguer per enllaçar amb les unitats de la 72 Divisió, travessar el riu i crear un cap de pont republicà a l’altra banda del Segre que arribés fins a Castelló de Farfanya. Van ser set dies de lluita ferotge però la superioritat de l’exèrcit nacional es va imposar. La majoria dels caiguts en combat van ser enterrats allí mateix en una gran fosa comuna. El front va quedar estabilitzat fins el 28 de desembre de 1938. L’enclavament era de gran importància ja que d’allí les tropes franquistes pretenien dirigir-se cap a Cubells per després penetrar cap l’interior de Catalunya fins a Barcelona.

L’any 2006 el Merengue es va convertir en un dels espais de la memòria històrica que la Generalitat de Catalunya va decidir recuperar i senyalitzar. Anteriorment, l’any 1985,  la Lliga de Catalunya de Mutilats i Vídues de la Guerra d’Espanya 1936-1939 instal·là un monòlit de pedra amb la llegenda ‘Recordem-ho sempre perquè mai més no torni a succeir.

El 26 de maig de l’any 2018, quan es complien el 80 anys d’aquella contesa, es va celebrar una jornada en un acte d’homenatge als que van sobreviure i morir al cap de Pont de Balaguer. Es va fer una recreació històrica a l’espai memorial del Merengue amb una representació a càrrec del grup de voluntaris de Fayon.

Per saber-ne més només cal visitar el lloc. Teniu diferents opcions segons les vostres preferències, si sou dels que us agrada descobrir pel vostre compte o preferiu que algú us ho expliqui.

Si hi aneu pel vostre compte, l’accés és lliure i s’hi arriba fàcilment des de la carretera C-13. A l’alçada d’un complex de pistes esportives a peu de carretera, neix un camí que condueix fins el turó. Un petit aparcament permet deixar el vehicle a pocs metres del cim. La cota ha recuperat el traçat de les línies trinxeres, algunes d’elles, rehabilitades amb sacs de sorra. També són visitables els aguaits de la tropa i els nius de metralladora.

Una segona opció és la que us ofereix el centre Espais Orígens, la possibilitat de llogar tauletes i amb l ajuda dels codis QR  que trobareu repartits en el recorregut, poder veure una interpretació de la guerra quan va arribar a la comarca i l’impacte que va tenir sobre la població.

La tercera possibilitat que us presentem és la de contractar el serveis de l’empresa Terra Enllà que de la ma de dos experts, l’Andreu Caralt, autor de diari digital Diari de Guerra i la Maite Hernández, antropòloga, us permetrà aprendre’n tota mena de detalls. La propera visita la tenen programada pel 12 de maig d’enguany.

Sigui quina sigui la opció que trieu, i tingueu l’edat que tingueu, val la pena visitar aquest indret per conèixer aquest capítol de la història i aprendre la lliçó perquè no es torni a repetir.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta