El Pallars tem que els fons de la UE ressuscitin l'autopista elèctrica

L'Estat espera rebre fons europeus de l'anomenat plaJuncker per construir noves línies de molt alta tensió (MAT) que connectin la xarxa elèctrica espanyola i la de França. Al Pallars Jussà i al Pirineu d'Osca, temen que aquests ajuts comunitaris serveixin per ressuscitar el polèmic projecte conegut com l'"autopista elèctrica", que figura en els plans del Govern i de REE des de fa més de dos dècades.

Sota diferents noms i traçats (que han inclòs ramals al Jussà), aquesta infraestructura s'ha vist ajornada en diferents ocasions, però mai no ha quedat descartada. De fet, figura a la nova planificació que prepara el ministeri d'Indústria, encara que el seu termini d'execució se situa més enllà del 2020. En aquesta nova versió, se l'anomena Montsó-Cazaril.

La MAT de Girona, que el president del Govern, Mariano Rajoy, i el seu homòleg francès, Manuel Valls, inauguraran avui (vegeu el desglossament), és només un pas en l'estratègia estatal en matèria energètica, que passa per "un increment substancial de les interconnexions amb França". Així ho va corroborar ahir el ministeri de Presidència que, en un comunicat, va expressar la seua confiança a posar en marxa nous projectes "molt aviat", gràcies al "finançament publicoprivat, entre altres recursos, del pla Juncker". L'objectiu, va afegir, és assolir una interconnexió del 10% perquè Espanya "deixi de ser una illa energètica". La planificació de noves línies d'alta tensió i declaracions de Rajoy al Congrés sobre la "importància" de la interconnexió a través del Pirineu aragonès (vegeu el desglossament) han despertat preocupació entre veïns i ajuntaments d'Osca, però també del Pallars Jussà. Han reactivat la plataforma contra aquest projecte i preparen mobilitzacions.

El traçat entre Montsó i Cazaril podria excloure el Pirineu lleidatà. Tanmateix, la plataforma tem que aquesta nova versió de l'autopista elèctrica recuperi també el ramal cap a Lleida previst als anys 90, des de Graus fins a Sallent.

Per la seua part, eurodiputats del grup Verds/ALE han advertit sobre el "rebuig social" que suscita aquest projecte davant de la Comissió Europea, el comissari d'Energia de la qual és l'exministre popular Miguel Arias Cañete.