⏯️ El Parlament denunciarà als jutjats l'espionatge a independentistes amb Pegasus

El cas és que el reglament del Parlament defineix molt bé què és una declaració institucional i quan es pot llegir al ple o en comissió, però no entra a definir què es pot fer o què està prohibit fer-ho quan la declaració de la Junta de Portaveus no és institucional i, per tant, no s'ha aprovat per unanimitat, com era el cas de la referent al 'Catalangate'. Ena quests casos, generalment és la Mesa o la presidència la que pren partit per a interpretar si hi ha dubtes, i aquest cop s'interpreta que, en restringir només la lectura a les institucionals, la resta de declaracions es poden llegir sense problema.

La discussió entre Borràs i Martín Blanco, ha acabat amb Alonso cridant i protestant vehementment al mig del ple, i la presidenta cridant-lo a l'ordre  i avisant que el faria fora si no aturava la seva actitud. En seguir igual, Borràs ha aplicat el reglament i, després de tres cridades a l'ordre, l'ha expulsat. Això ha comportat que els altres cinc diputats de Cs aplaudissin Alonso, i que els diputats independentistes aplaudissin Borràs quan després ha llegit els articles del reglament que l'emparen.

Després, durant les intervencions per a debatre si el Parlament presentava una denúncia pel 'Catalangate', el líder de Cs, Carlos Carrizosa, ha carregat contra Borràs pel que havia passat. "Quina vergonya de Parlament, quina vergonya de presidenta, quina vergonya de Mesa i de lletrats. S'ha llegit un article mentint i tergiversant la realitat, s'ha privat la veu a un portaveu i s'ha expulsat un diputat mentint. Aquesta era una declaració partidista. És vergonyós que els membres socialistes de la Mesa no aixequin la veu en defensa de Cas", ha criticat.

En unes breus intervencions dels grups prèvies a la votació, tots els grups han volgut explicar el sentit del seu vot. Des del PSC, el diputat Ferran Pedret ha explicat que els socialistes estan "sempre a favor d'esclarir els fets, i que un cop s'hagin esclarit, s'estableixin les responsabilitats necessàries". "Els poder públics han d'atenir-se a l'ordenament jurídic, i que tot es faci amb empara judicial", ha dit, tot avançant el seu suport també si hi ha peticions per obrir comissions d'investigació. 

El portaveu de Vox, Joan Garriga, ha mostrat el seu rebuig a la iniciativa intentant girar la truita. "El que denunciem nosaltres és l'espionatge dels nens a les aules i patis per parlar en espanyol, denunciem l'emergència social i econòmica que pateix Catalunya per culpa del seu mal Govern, i denunciem que el separatisme que arruïna la nostra estimada regió i traeix la nostra història", ha etzibat, tot dirigint-se als socialistes per a assegurar que "al separatisme no se'l combat espiant-lo, sinó apartant-lo de els institucions, de la influència del govern d'Espanya i il·legalitzant-lo".

Carles Riera, de la CUP, ha apuntat directament al CNI, al govern espanyol i al seu president, Pedro Sánchez, com a "responsables" de l'espionatge". "Són un govern i un president que ni assumeixen la veritat ni cap responsabilitat, i davant això, aquest Parlament ha d'exigir sense condicions ni matisos responsabilitat, veracitat, transparència i assumir les conseqüències amb les dimissions que siguin necessàries, els mecanismes de no repetició i de verificació", ha dit, tot recordant que per a la CUP "no hi ha cap motiu per contribuir a l'estabilitat del govern espanyol; al contrari, s'imposa la no cooperació". "No s'hi van a fer avui escarafalls i demà pidolar uns Jocs d'Hivern per la porta del darrere", ha avisat.

Des dels comuns, la seva presidenta de grup, Jéssica Albiach, ha qualificat el 'Catalangate' "de greu anomalia democràtica" i "d'intolerable". "Les diferències polítiques no poden ser usades per a posar-se de perfil en un atac de l'estat profund contra l'estat de dret. Això no és un conflicte entre Catalunya i l'Estat sinó entre demòcrates i conspiradors", ha dit, tot afirmant que, com a partit implicat al govern d'Espanya, son "els primers interessats en conèixer tota la veritat". Igualment, ha fet una picada d'ull a ERC per a demanar-li que no obstrueixi iniciatives al Congrés com la de les mesures econòmiques per a pal·liar la crisi derivada de la guerra a Ucraïna. "No tindria sentit fer pagar a la ciutadania un espionatge que no ha fet impedint mesures per fer front a la crisi", ha conclòs.

Cs ha centrat la major part d ela seva intervenció en criticar l'expulsió del seu diputat Matías Alonso, però el seu president de grup, Carlos Carrizosa, també ha aprofitat per justificar que, en cas d'haver-se espiat els independentistes, s'hagi fet des del CNI amb els mètodes que sigui. "Si tenen a dirigents condemnats per sedició i malversació i que trenquen el consens constitucional, que menys que el CNI prengui cartes a l'afer i sota la llei controlin a les persones concretes que facin aquestes activitats contra la convivència general. Això sí és legal, no el que es fa a Catalunya. No dic que s'hagi fet, però si s'ha fet, què menys", ha sentenciat.

Des del PPC, Alejandro Fernández, ha criticat que el Parlament vulgui presentar denúncia ara i "no quan es va dir que els Mossos espiaven polítics constitucionalistes". "Qui se senti perjudicat, pot acudir als tribunals però la institució que representa a tots ha de quedar al marge", ha dit.

Mònica Sales, portaveu de JxCat, ha defensat la denúncia que la "gravetat dels fets". "Ens interpel·la a tots, a tots els demòcrates, per això exigim que es depurin les responsabilitats. No sentir-se interpel·lat es ser còmplice de la vulneració de drets. El silenci de Madrid és un escàndol. Cap mesura, cap acció de la Fiscalia, cap acció per saber qui son els responsables d'aquest crim", ha dit, tot cridant a la constitució d'una comissió d'investigació si no es vol ser "còmplice" de l'espionatge massiu.

Per últim, el diputat d'ERC Jordi Orobig ha defensat acudir a la justícia "no perquè hi hagi confiança en els tribunals de l'Estat, sinó perquè és el lògic en un estat de dret i perquè és el pas previ a anar on veritablement s'imparteix justícia: el Tribunal Europeu dels Drets Humans".   Amb tot, ha defensat que "les accions judicials estan més que justificades" pel 'Catalangate', i ha avisat que "qui no s'hi pronunciï a favor en aquesta cambra forma part del problema i no de la solució".