La comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament es va mostrar ahir favorable al canvi de Torà i Biosca de la Segarra al Solsonès. Els alcaldes de Biosca, Josep Puig, i de Torà, Magí Coscollola, van presentar davant de la comissió la seua postura favorable al canvi de comarca. Després de la seua exposició, JxCat, ERC, Cs, PSC i En Comú Podem es van mostrar favorables que des del Parlament s’impulsi una proposta legislativa per permetre que aquests deixin de pertànyer a la comarca de la Segarra i passin a formar part de la del Solsonès.
Per als alcaldes es tracta d’una proposta històrica, ja que porta més de tres dècades debatent-se i compta amb un ampli suport dels veïns. Coscollola es va mostrar molt satisfet perquè “finalment ens ha pogut escoltar el Parlament”.
La iniciativa compta amb el suport dels veïns, que tenen Solsona com a ciutat de referència
Per la seua part, Puig va expressar que Solsona és el punt de referència del municipi per la seua proximitat i per la relació econòmica, comercial i de serveis. La marxa de Torà i Biosca, el primer i tercer municipi en extensió de la Segarra, suposaria per a la comarca perdre el 22% del seu territori. Aquesta és una extensió inferior a la que va perdre amb la retallada duta a terme el 1938 quan va perdre la zona de Calaf, Santa Coloma de Queralt, Guimerà, Ciutadilla, Verdú i Vallbona de les Monges.
Per la seua part, el president del consell de la Segarra, Francesc Lluch, va reconèixer que és una proposta que té un gran suport veïnal i si s’aconsegueix “suposaria una pèrdua molt gran per a la Segarra però malgrat això hem de respectar la voluntat dels municipis”.
A finals dels anys 80, Torà ja va posar a debat de forma interna la segregació. El vot de qualitat de la llavors alcaldessa, Neus Molins, va fer marxa enrere al procés. S’ha de destacar que diverses masies de Lloberola (Biosca) i Llanera (Torà) han impulsat en diferents ocasions processos de segregació. El 2011 el llavors alcalde de Torà, Domènec Oliva, va tramitar la separació, que va quedar paralitzada el 2015 per la falta d’acord entre Generalitat i Govern central.
