El Pla d'Urgell exigeix una resposta estable i urgent davant la manca de metgesses i metges de família

La manca de metges i metgesses de família i la reducció de serveis als consultoris locals continuen marcant la realitat sanitària del Pla d'Urgell. Davant d'aquesta situació, les alcaldies de la comarca i el Consell Comarcal s'han reunit aquest dimecres amb representants del sindicat Metges de Catalunya per compartir diagnòstic i reforçar la reivindicació conjunta en què es reclama al CatSalut una resposta específica, estable i urgent per garantir una atenció mèdica adequada arreu del territori.

La trobada dona continuïtat al treball conjunt que les alcaldies mantenen des de fa més d'un any per traslladar a l'administració sanitària aquesta preocupació. Tot i les gestions i reunions que s'han fet fins ara, el Consell Comarcal constata que no hi ha hagut una millora perceptible i que la manca de metges i metgesses de família continua formant part de la quotidianitat del Pla d’Urgell. En aquest sentit, considera que l’interlocutor principal ha de ser el CatSalut, com a responsable de planificar i garantir la prestació del servei sanitari públic.

Per aquest motiu, les alcaldies reclamen un pla específic per al Pla d’Urgell que abordi el dimensionament real de la plantilla mèdica de l’Àrea Bàsica de Salut del Pla d’Urgell, i la definició de mesures que ajudin a atraure professionals i a facilitar que s’arrelin a la comarca.

L'ABS Pla d'Urgell només cobreix 1.018 de les 2.040 hores mèdiques previstes, un dèficit del 50%

Pel que fa a la plantilla, el Consell Comarcal defensa que cal revisar l’actual dotació de metges i metgesses de família d’acord amb les necessitats reals del territori. Actualment, l’ABS Pla d’Urgell és la que compta amb més pacients assignats de la demarcació de Lleida i ocupa la 13a posició de Catalunya.

Aquesta situació també es fa visible en la cobertura efectiva dels consultoris. Les dades de seguiment disponibles mostren que, en un mes d’activitat ordinària, les hores de cobertura van quedar en 1.018, lluny de les 2.040 hores previstes segons els criteris de l’acord vigent. Això suposa una diferència global del 50%. La manca de cobertura no afecta tots els municipis de la mateixa manera, però evidencia una problemàtica estructural.

Proposen reforçar l'arrelament dels i les professionals amb la cobertura d'habitatge, mobilitat i conciliació

El segon gran eix del pla hauria de ser l’arrelament dels i les professionals. El Consell Comarcal planteja que el debat no es pot limitar a cobrir places, sinó que també ha d’abordar què cal fer perquè els metges i metgesses vulguin venir, quedar-se i construir un projecte de vida al Pla d’Urgell. En aquest marc, es proposa estudiar mesures relacionades amb l’habitatge, la mobilitat, la conciliació, el suport familiar i la integració al territori. Com a mesura de màxim abast, també es planteja la possibilitat de recuperar o impulsar figures com la “casa del metge”.

La reunió amb Metges de Catalunya dona continuïtat a les diferents gestions fetes fins ara per les alcaldies i el Consell Comarcal. Entre aquestes actuacions hi ha la carta adreçada al president de la Generalitat, la trobada mantinguda amb el conseller Albert Dalmau, les reunions amb responsables del Govern, de l’ICS i del CatSalut, els contactes amb la gerència sanitària i, més recentment, la trobada amb la consellera de Salut, Olga Pané. Tot i aquest recorregut, el Consell Comarcal lamenta que cap d’aquestes trobades hagi estat profitosa ni hagi permès obtenir compromisos concrets per revertir la situació.

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell valora positivament la trobada amb el sindicat i considera que la coincidència en el diagnòstic reforça la necessitat d’una resposta immediata.