El poeta lleidatà Joan Margarit (Sanaüja, 1938) ha rebut el Premi Cervantes 2019 que atorga el Ministeri de Cultura com a reconeixement a la seva trajectòria. El jurat ha justificat el guardó per una obra poètica de «profunda transcendència i llenguatge lúcid sempre innovador» que ha enriquit tant la llengua espanyola com la catalana i representa, al seu entendre, la «pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal de gran mestratge«. El premi està dotat amb 125.000 euros i és el més prestigiós de les lletres espanyoles.
Arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d’Estructures de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, ha dedicat la seva vida a l’escriptura, publicant més d’una trentena de llibres que han estat traduïts a una desena de llengües.
Margarit va iniciar la seva trajectòria poètica el 1963 publicant en castellà ‘Cantos para la coral de un hombre solo‘ (Vicens Vives). Després d’un llarg parèntesi, publica el 1975 ‘Crónica’ (Barral). A partir del 1980 inicia la publicació de poemes en català. Destaquen ‘Cants d’Hekatónim de Tifundis’ (La Gaia Ciència, 1982), Premi Miquel de Palol i Crítica Serra d’Or; ‘Vell malentès’ (3 i 4, 1981), Premi Vicent Andrés Estellés i Crítica de Poesia; ‘Mar d’hivern’ (Proa, 1986), Premi Carles Riba de Poesia; i ‘La dona del navegant’ (La Magrana, 1987), Premi de la Crítica Serra d’Or.
Més recents són les obres ‘Estació de França‘ (Hiperion, 1999); ‘Joana‘ (Enciclopèdia Catalana, 2002); ‘Càlcul d’estructures’ (2005); ‘Casa de Misericòrdia‘ (Proa, 2007), volum distingit amb el Premi Nacional de Poesia de la Generalitat i el del Ministeri de Cultura; ‘No era lluny ni difícil’ (Proa, 2009); ‘Des d’on tornar a estimar’ (Proa, 2015) i ‘Un hivern fascinant‘ (Proa, 2017).
