Arreu de Catalunya hi ha molts ponts que porten el nom del dimoni. I com no podia ser d’una altra manera, pel nostre territori tampoc ens hem lliurat. El pont del Diable de Bellera, al Pallars Jussà, està envoltat de misteri i llegendes i es troba en un paratge captivador i amagat. Aquesta construcció romànica era l’encarregat d’unir el monestir de Sant Genís de Bellera amb el poble de la Bastida de Bellera (avui dia abandonat) salvant el barranc de Sant Genís. Segurament el pont va ser construït pels monjos del convent de Sant Genís però, queda més guay dir que ho va fer el dimoni. Agafeu els kets, la motxilla i les ganes de descobrir, ben acompanyats, un dels secrets de Sarroca de Bellera. Si sou uns cagats, aquesta aventura no és apta per a vosaltres 😉
Per visitar el pont hem d’anar fins al poble de Senterada (N-260), just a l’entrada de la Vall Fosca. A la sortida del municipi trobareu un trencall a l’esquerra (està indicat amb un cartell) i que us portarà a la part alta del poble, on hi comença la nostra excursió d’aproximadament 1h i 15 minuts i d’uns 8,4 km. A la part alta de Senterada hi ha una pista que haureu de seguir, i al cap de 5 minuts d’estar caminant veureu que de la pista en surt un sender cap a la dreta. El seguiu i veureu que el camí es torna carener. Després d’1 hora i 5 minuts caminant, arribareu a una cruïlla. Si escolliu el camí recte, aniríeu al llogarret ensulsiat de la Ballesta. Així doncs, escolliu el camí de la dreta. Al cap de deu minuts, arribareu al pont del Diable, un indret feréstec, fosc i d’abundant vegetació.
El pont es dreça quasi 48 metres per damunt de la llera del barranc, fa 2 metres d’amplada, 15,6 metres de llargària i té un sol arc de 15 metres, amb una gran arcada semicircular. També hi ha una barana que us donarà seguretat i al costat nord veureu un tros que ha estat reconstruït.
Aquest pont era utilitzat com un pas freqüent per a carboners, ramaders, traginers i viatgers que volguessin arribar a Senterada des de les muntanyes del nord-est, per on discorrien els camins que unien els dos Pallars. Els estudiosos el daten del segle XI.
La llegenda explica…
Una jove pastora es veia obligada, cada dia, a fer una gran volta per a dur el seu ramat als prats de Larén. Un dia un noi molt elegant li va oferir la possibilitat de bastir-li un pont en una sola nit en aquell barranc a canvi del qual ell volgués. La noia va acceptar el tracte, ja que sabia que era impossible construir-lo. Quan el jove estava a punt de posar l’última pedra, arrencada del castell de Sarroca, un monjo del monestir va aconseguir passar per aquell lloc. En veure la rapidesa amb què s’havia fet l’obra i de la gosadia de la construcció en aquell lloc, es va persignar, convençut que allò era obra del diable. En aquell moment, va haver-hi un terratrèmol i es va sentir una forta olor de sofre, que indicava que aquell noi era el diable. El dimoni va deixar el pont inacabat i, per tant, la pastora de la Bastida va quedar lliure del tracte que va fer amb el maligne.
