El president de l’Audiència de Lleida, Albert Guilanyà, reclama la creació urgent de noves places judicials a la secció civil després d’alertar que les sis places del Tribunal d’Instància de Lleida són les que ingressen més assumptes de tot l’Estat. Segons ha explicat aquest dilluns durant la presentació de la memòria judicial del 2025, la situació es deu principalment a la litigiositat bancària derivada de reclamacions per clàusules hipotecàries, targetes ‘revolving’, interessos usuraris i altres condicions generals de la contractació.
Guilanyà ha atribuït aquesta saturació a l’activitat d’alguns grans despatxos d’advocats especialitzats, que presenten des de Lleida demandes de clients d’arreu de l’Estat. El president de l’Audiència ha afirmat que un d’aquests bufets funciona com “una fàbrica de demandes”. A banda del reforç de la jurisdicció civil, també considera prioritària la creació d’una tercera plaça judicial a Cervera i alerta que gairebé un terç dels llocs judicials de la demarcació estan coberts per jutges substituts.
Més de 3.000 assumptes per plaça civil
Segons Guilanyà, cadascuna de les sis places civils de Lleida supera els 3.000 assumptes anuals, mentre que el mòdul fixat pel Consell General del Poder Judicial és de 1.200. Aquesta càrrega situa els jutjats civils lleidatans al capdavant del rànquing estatal d’ingrés d’assumptes.
La memòria judicial recull que durant el 2025 la secció civil del Tribunal d’Instància de Lleida va registrar 15.598 assumptes i en va resoldre 15.684. Tot i això, va tancar l’any amb 10.538 procediments pendents.
El president de l’Audiència ha remarcat que més de la meitat dels procediments civils que entren actualment als jutjats corresponen a litigis bancaris. També ha explicat que la jurisprudència canviant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Suprem afavoreix que les entitats financeres recorrin moltes resolucions, fet que incrementa encara més la càrrega de treball dels òrgans civils i de la secció segona de l’Audiència de Lleida. Per aquest motiu, Guilanyà ha demanat també una sisena plaça de magistrat en aquesta secció.
Malgrat la situació, Guilanyà ha defensat la feina dels jutges lleidatans i ha destacat que les mateixes sis places que més assumptes reben també figuren entre les que dicten més sentències de l’Estat. Amb tot, ha admès que aquest esforç no és suficient per reduir la pendència acumulada.
Tres noves places civils com a mínim
El president de l’Audiència considera imprescindible crear un mínim de tres noves places judicials, tot i que la memòria defensa que l’escenari “desitjable” seria ampliar-les fins a quatre. En concret, reclama la creació d’una desena plaça de primera instància a Lleida, prevista dins la programació més immediata, i dues places més, les futures 11 i 12, en fases posteriors del pla estatal d’ampliació de la planta judicial.
Sobrecàrrega als jutjats socials i d’instrucció
La memòria també assenyala la situació dels dos jutjats socials de Lleida, que l’any passat van rebre 2.484 assumptes, un 55% per sobre del mòdul previst. Aquesta sobrecàrrega es repeteix des de fa tres anys. Tot i que actualment hi ha un reforç transversal cobert per un jutge substitut, Guilanyà defensa que cal consolidar una tercera plaça estable.
Els quatre jutjats d’instrucció de Lleida també superen àmpliament la càrrega considerada assumible. Durant el 2025 van ingressar 19.944 procediments, gairebé un 45% més del mòdul establert, i van acabar l’any amb 7.246 assumptes en tràmit. Guilanyà sosté que la sobrecàrrega és “sistèmica i estructural” i reclama una nova plaça judicial, a més de mantenir els reforços actuals.
Cervera i Tremp, entre les necessitats destacades
Guilanyà també considera “indispensable” la creació d’una tercera plaça al Tribunal d’Instància de Cervera, que és un dels que més assumptes ingressa de tot l’Estat. Segons ha explicat, els dos jutjats mixtos de Cervera tramiten més assumptes que Balaguer, tot i tenir una plaça menys, i acumulen des de fa anys un excés molt elevat, especialment en matèria civil.
La memòria també identifica Tremp com el partit judicial amb més necessitats del Pirineu. L’únic jutjat va assumir 2.533 assumptes durant el 2025, un 50% per sobre del mòdul previst, tot i que l’elevat esforç resolutiu va permetre reduir de manera significativa la pendència. Guilanyà defensa començar a plantejar la creació d’una segona plaça en l’horitzó del 2030, una mesura que també ajudaria a donar resposta als problemes dels jutjats únics en zones de muntanya.
Gairebé un terç dels jutges són substituts
Pel que fa al personal judicial, el president de l’Audiència ha advertit de l’elevada dependència de la justícia substituta. Actualment, dels 46 llocs judicials existents a la demarcació —43 places ordinàries i tres de jutges d’adscripció territorial—, dotze estan ocupats per jutges substituts o per substituts que cobreixen places de jutges d’adscripció territorial.
Per això, Guilanyà reclama ampliar la borsa de jutges substituts, mantenir els plans de reforç vigents, millorar les eines informàtiques i incrementar el personal destinat als jutjats de violència sobre la dona arran de la seva comarcalització.
En conjunt, els òrgans judicials de la demarcació van registrar durant el 2025 un total de 90.861 assumptes i en van resoldre 89.903. Tot i això, els jutjats acumulen encara més de 72.000 expedients en tràmit, dels quals uns 41.000 estan pendents de sentència i més de 30.700 corresponen a procediments d’execució.
La reforma sobre la multireincidència
Durant la presentació de la memòria, Guilanyà també s’ha referit a la reforma legal aprovada recentment sobre la multireincidència, que ha endurit les penes pels furts i les estafes de menys de 400 euros. També ha valorat positivament que els ajuntaments puguin personar-se en aquests procediments i que els jutges disposin de noves mesures cautelars per limitar la presència dels delinqüents habituals en determinades zones.
Amb tot, Guilanyà ha insistit que no s’ha de confondre la multireincidència amb la reiteració delictiva, ja que hi ha persones que acumulen nombroses detencions, però encara no compleixen els requisits legals perquè se’ls pugui aplicar l’agreujant de reincidència.
