El repte d’aprendre una llengua: desmuntem mites

L’escola d’idiomes i formació New School de Tàrrega, pionera en innovació educativa, ens ajuda a desfer algunes creences al voltant de l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

Mite 1. La llengua estrangera s’aprèn com la llengua materna

D’un temps ençà sentim a dir que la millor manera d’aprendre una llengua estrangera és com la llengua materna. Una llengua materna s’aprèn sense esforç de manera natural en un entorn amb aquesta llengua. No podríem aprendre una llengua estrangera igual? 

Noemí Torrelles, directora de New School, ens explica que la llengua materna s’aprèn des que naixem, “els primers mesos el cervell està en ple desenvolupament i la capacitat de configurar-lo és molt diferent de la que tenim pocs anys després”. Estem milers d’hores exposats a la llengua materna des que naixem fins que comencem a parlar i aviat aprenenem que és una eina útil per a la supervivència. Ràpid aprenem que dient “aigua” ens donen aquell líquid que ens satisfà la set. Amb una llengua estrangera no passa res de tot això, i cal formació explícita.

Mite 2. La immersió sense moure’s de casa

“La immersió és estar al país de la llengua envoltat dels seus parlants”, explica. “La immersió es caracteritza per treure’t les castanyes del foc en la llengua –al banc, al metge o a l’escola– a tothora i sense descans.” Mirar sèries en versió original, tenir una au-pair, mantenir una conversa… tot això contribueix a l’aprenentatge d’un idioma però no és immersió. 

La immersió és anar-se’n al país on aquella llengua és majoritària per estudiar i treballar. Serà la necessitat d’integració i de comunicació el que ens obligarà a submergir-nos de cap en aquell idioma. 

Mite 3. Se n’aprèn molt més en un any als Estats Units que en deu anys d’acadèmia

Viure un any al país de la llengua és la millor manera de consolidar els coneixements apresos en una escola d’idiomes, però no n’és un substitut. Estudiar en un país estranger pot ser molt enriquidor però cal marxar amb el nivell suficient si no volem patir i desaprofitar una experiència única. Un any al país és una inversió important personal i material que ha de servir per tornar amb un nivell de C1 o C2 certificables, i per això cal anar-se’n amb un B2. 

Podríem marxar sense aquest B2? “Sí, però afegiríem moltes dificultats innecessàries a una experiència que no és fàcil”, diu la Noemí. 

Aprendre una llengua és complex. Una cosa parlar entre amics, i una altra aprovar un C1 de Cambridge; cal començar de petits i no es pot deixar de banda ni la formació formal ni la pràctica en context real.

Mite 4. La gramàtica s’aprèn parlant i practicant

“S’ha estès la idea equivocada que la gramàtica és innecessària, en part pel mite que confón llengua materna i llengua estrangera; i en part perquè encara l’associem a un aprenentatge memorístic de normes sense context comunicatiu”, explica la Noemí. “Però la gramàtica et permet ordenar les paraules i relacionar-les entre sí perquè comuniquin el que vols comunicar. És el fonament de la comunicació efectiva, sense una base gramatical sòlida, mai no arribaràs a expressar-te bé.”  

La gramàtica encara paga la penitència d’alguns mals mètodes que n’abusaven però que les metodologies amb un enfocament comunicatiu van deixar obsolets ja fa molts anys. 

Com es treballa la gramàtica amb els petits? “Ells no aprenen normes gramaticals; ells escolten estructures en una història, una cançó o un vídeo en un context amb sentit i van interioritzant els patrons. A mesura que maduren i desenvolupen el pensament abstracte, la lecto-escriptura i, més endavant, la gramàtica explícita, els permeten consolidar la base gramatical per expressar-se amb fluïdesa i precisió. 

Mite 5. El més important és parlar, la lectoescriptura és secundària

“Això era així fa uns 5.000 anys, abans que inventéssim l’escriptura… A les societats del 2025, la llengua és oral i escrita i quina prioritzem depèn del què, el quan i el per a què”, especifica. “És clar que per a nadons l’oralitat és central. Però sabem que cognitivament l’edat òptima per iniciar la lectoescriptura són els 6 i 7 anys i, tret de dificultats concretes, endarrerir-la és perjudicial per l’aprenentatge i per l’autoestima. En l’anglès, cal iniciar-la quan toca perquè una lletra té tants sons associats i cal més temps en llegir i escriure bé”. 

Tot i que l’oralitat és el canal comunicatiu més freqüent, la lectoescriptura ens permet consolidar els coneixements de manera més integral i sòlida. 

“No només ens ajuda a pensar millor. També fa que parlem millor”, explica. “El vocabulari que veiem escrit és més ric i divers. Avui sabem que quan abans llegeixen, més vocabulari aprenen, millor comprenen i més confiança guanyen. La lectoescriptura és el Sant Grial de l’aprenentatge, però això no es diu prou.”   

Mite 6. El mètode com a fórmula màgica

“No hi ha un millor mètode, però sí que hi ha mals mètodes. Un mètode que sempre és el mateix, independentment del grup o el moment, no és un bon mètode. Un mètode que no permet autonomia al professor no és un bon mètode.”

“Ni a tots els nens els agraden les cançons, ni sempre tenim la mateixa energia. El mètode no és una fórmula màgica. Hem d’entendre el mètode com una caixa d’eines del (bon) professor al servei del grup. El professor utilitzarà unes eines o unes altres. Quan et parlin massa del mètode, desconfia.”, sentencia Torrelles. 

Mite 7. La motivació és la clau

Parlar de motivació pot confondre’ns. La motivació per assolir grans objectius, com aprendre una llengua, augmenta amb la superació de petits reptes al nivell just de dificultat. La Noemí ens explica que “les investigacions en psicologia mostren que el repte i la constància precedeixen la motivació. Quan l’alumne s’enfronta a la dificultat justa i la supera, augmenta la seva motivació i la seva confiança.” 

“Per descomptat que la motivació ajuda molt però la motivació va i vé. La constància i la superació, en canvi, són imprescindibles.”

New School, un exemple d’innovació i aprenentatge

L’escola d’idiomes New School neix l’any 1988 a Tàrrega fruit de l’empenta de Maria Teresa Torrelles i Peter Benning dues persones que, segons la Noemí, la seva filla i actual directora del centre, “veien la llengua com una eina imprescindible per tenir la ment oberta”. Sota aquest principi s’ha desenvolupat durant quaranta anys una metodologia comunicativa amb una vocació pedagògica moderna donant resposta a necessitats futures en el coneixement de la llengua anglesa. 

“L’escola va més enllà de l’aprenentatge de l’idioma, és a dir, l’idioma l’entenem com una eina per crear ments obertes, per oferir mirades crítiques i per, al final, construir una identitat pròpia”, sentencia la Noemí. L’enfocament de New School és construir uns fonaments sòlids que permetin adquirir coneixements ferms i assolir capacitats poderoses. Tot plegat, amb unes expectatives altes que facin que l’alumne tregui el seu millor potencial per arribar als seus objectius.

Dins del programa formatiu de New School hi ha un pla d’estudis en llengua anglesa fins als 18 anys que permet certificar el nivell B2 en acabar l’ESO i el C1 a Batxillerat. A més, s’ofereixen idiomes per a empreses i adults, així com formació subvencionada amb certificats professionals de diversos àmbits, com l’administratiu o el sociosanitari. “Amb això també ens vam avançar a les necessitats de l’època, oferint formació sociosanitària molt abans que tinguéssim tan a sobre el problema de l’envelliment de la població”, apunta la Noemí. Això es complementa amb formació contínua per a treballadors sobre màrqueting digital, ofimàtica, habilitats interpersonals, comptabilitat, serveis a l’empresa… 

Si tot això fos poc, New School és l’única escola d’idiomes privada de la demarcació de Lleida que inclou un certificat oficial d’una universitat. El conveni del centre amb la Universitat de Barcelona (UB) permet certificar la qualitat dels cursos, continguts, professors i exàmens i oferir als alumnes la possibilitat certificar el seu nivell amb la UB amb la mateixa validesa que qualsevol altre certificador.

Com es mesura el coneixement d’una llengua?

B1, First, DELF, Advanced… Són conceptes que ens sonen sobre el nivell de les llengües, però que al mateix temps són confusos. Durant molts anys no existia cap escala comuna de criteris a l’hora de demostrar el nivell de coneixement oral i escrit d’un idioma. Cada empresa certificadora —com poden ser Cambridge, Oxford, l’Instituto Cervantes o l’Alliance Française— tenia els seus exàmens i els seus nivells.

Per aquest motiu, el Consell d’Europa va crear un marc europeu comú de referència amb uns criteris que permetessin equiparar els nivells de competència lingüística. D’aquesta manera, l’A1 i l’A2 seria el nivell bàsic, el B1 i B2 el nivell independent i el C1 i el C2, l’avançat. Amb l’aplicació d’aquest marc comú, les diferents certificadores van adaptar els seus exàmens als nivells europeus per estandarditzar-los. 

Així i tot, cal tenir en compte que cada nivell no representa un curs acadèmic. “Per arribar a un nivell de competència de B2, s’estima que hi ha, aproximadament, al voltant de les 600 i les 1.000 hores de dedicació des del principi fins al B2”, ens explica la Noemí de New School.