El sector farratger espanyol, liderat en bona manera per Lleida i la producció de la vall de l’Ebre, ha abordat amb el ministeri d’Agricultura les perspectives de posicionament d’aquest sector als mercats exteriors i l’evolució del comerç exterior, i ha analitzat la necessitat de realitzar actuacions per recuperar el posicionament a determinats mercats, en els quals les quantitats exportades han anat disminuint.
En una reunió recent portada a terme a Madrid, es va plantejar la implicació que la prohibició de l’ús de fitosanitaris podrà tenir en el sector farratger, i es va esmentar com una alternativa al sector la diversificació en la producció ecològica, a causa de l’elevada necessitat de l’esmentat producte al sector de la ramaderia ecològica. El ministeri va examinar amb el sector els canvis en la regulació comunitària que afecten, sobretot, les superfícies utilitzades per justificar el compliment del pagament verd, en concret, les superfícies d’interès ecològic, per valorar l’efecte que pugui tenir en les decisions de sembra.
Brussel·les ofereix derogar algunes exigències del ‘pagament verd’ davant la gravetat de la sequera
En aquest punt, es va comptar amb la participació de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, que va presentar la necessitat existent a l’Estat espanyol de farratges ecològics.
En un altre ordre de coses, la Comissió Europea va autoritzar aquest dimarts Espanya i uns altres tres estats membres a avançar a mitjans d’octubre el pagament del 70 per cent dels ajuts directes de la Política Agraria Comuna (PAC) i del 85 per cent dels suports de desenvolupament rural als agricultors i ramaders afectats per la sequera aquest any. La decisió va ser formalitzada en la segona jornada del consell de ministres d’Agricultura celebrada a Brussel·les. A més d’Espanya, havien sol·licitat activar aquest mecanisme Portugal, Luxemburg i Bèlgica, per alleujar les conseqüències de la sequera entre els seus productors. L’Executiu comunitari va oferir derogar alguns requisits del pagament verd (o greening), com per exemple l’exigència de no produir en terreny de guaret perquè el bestiar pugui pastar.
