El Govern està preparant un model per avaluar el rendiment dels funcionaris i treballadors públics, tant els que treballen a distància com en format presencial, i espera tenir-lo enllestit el 2023. L’Executiu obre la porta que aquesta avaluació doni pas a un sistema retributiu en què l’acompliment de resultats es tingui en compte amb plusos de productivitat. «Si mesurem els resultats, ha de ser per premiar i per responsabilitzar», ha assegurat el secretari d’Administració i Funció Pública, Joan Jaume Oms, en una entrevista amb l’ACN. De la mateixa manera, l’Executiu vol revisar el model de teletreball i està «obert a escoltar els sindicats» en la compensació de les despeses que assumeixen els treballadors quan fan feina a distància.
Ara mateix, els treballadors públics poden fer dos dies de teletreball a la setmana, fruit d’un acord normativa aprovada l’agost del 2020 i que establia que la durada màxima de la prestació de serveis en modalitat de teletreball és d’un any.
Aquesta normativa ja preveia que els supervisors emetessin informes per avaluar el compliment dels objectius. Ara, però, el Govern vol anar més enllà. «Hem de revisar el model de teletreball per fer-lo compatible amb la presencialitat. No podem generalitzar i s’ha d’analitzar àmbit per àmbit. Tot passa, al meu entendre per tenir un sistema d’avaluació del rendiment tancat, per valorar la feina sigui a l’oficina o al domicili», ha dit Oms.
El Departament està treballant per «tancar el model per aplicar-lo el 2023». Amb tot, si s’opta per aquest sistema, la quantitat exacta que es podria pagar per productivitat es determinarà més endavant. «Ja ho veurem quan desenvolupem la nova llei d’ocupació pública», ha afirmat.
Els treballadors públics ja havien cobrat en altres ocasions complements de productivitat que «eren molt lineals perquè no hi havia manera d’avaluar el rendiment», a parer d’Oms. De fet, un d’aquests complements va donar lloc a un conflicte laboral després que el Govern presidit per Artur Mas el retallés de la nòmina dels funcionaris el 2012.
Pel que fa a les despeses que assumeixen els treballadors que fan feina a casa –com ara la llum o la connexió a internet–, Oms admet que és «un debat que s’haurà de posar damunt de la taula» i que s’està produint arreu d’Europa. De moment, el Departament no es posiciona en si les pagarà o no fins a parlar amb els sindicats i Oms ha afirmat que encara que alguns convenis recullin aquestes compensacions no es pot deixar de tenir en compte que «una cosa són diners privats i l’altre, públics».
La Generalitat està enmig del procés d’estabilització de llocs de treball més gran de la seva història que es divideix en diversos concursos de mèrits per les places amb treballadors temporals contractats abans del 2016 i pel concurs-oposició, per les ocupades com a mínim, en els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020.
De moment ha convocat 9.700 places administratives a les quals s’han presentat 26.000 candidats. És només una de les convocatòries que hi haurà fins a finals d’any, període marcat per llei per publicar tots els concursos, també els de docents i sanitaris.
El primer dels processos que s’ha engegat és el d’administració i serveis, que s’hauria d’acabar en el primer semestre del 2023, un any abans de la data marcada pel govern espanyol, «per respecte als treballadors, que estaran més tranquils en veure estabilitzat els seus llocs de treball».
Oms envia un missatge de «rotunda» confiança als treballadors interins i ha negat que es pugui parlar d’un ERO com han fet alguns sindicats com la Intersindical-CSC. El secretari d’Administració i Funció Pública ha insistit que «legalment no es pot estabilitzar persones, sinó llocs de treball» i ha defensat les garanties del procés que ha impulsat el Govern.
Prova d’això és que, segons Oms, la Generalitat no preveu un nombre significatiu d’indemnitzacions per interins en frau de llei, un canvi normatiu que inclou la norma estatal. «L’escenari que tenim és que no hàgim d’indemnitzar ningú, perquè ens preocupen les persones i el que volem és que s’estabilitzin els llocs de treball però també les persones», ha assegurat Oms.
Pel que fa a aquests imports, el secretari d’Administració i Funció Pública ha explicat que als pressupostos del 2023 no hi haurà cap partida específica per indemnitzacions.
La previsió del Govern és rebaixar la temporalitat del 35,5% actual al 5%, tres punts per sota de llindar marcat pel govern espanyol. Un cop fets els processos, el Govern continuarà tenint treballadors temporals i està estudiant la fórmula per fer-ho. «No es podran fer contractes d’obra i servei encadenats», ha dit Oms.
Preguntat per com s’ha arribat a aquesta situació, Oms ha assegurat que el contracte d’obra i servei «era un instrument que hi havia» i ha rebutjat fer anàlisis «generalitzats a tota l’administració». «Hi ha 181 entitats i no conec quin ús del contracte d’obra i servei ha fet cadascuna, igual que els contractes de substitució o conjunturals», ha afirmat.
En aquests processos, el Govern ha implementat un visor de dades interactiu per donar transparència i que permet conèixer el nombre de sol·licituds per cossos, escales i categories laborals.
La Generalitat també està treballant en un «visor de l’envelliment» perquè tots els departaments sàpiguen en quins sectors hi ha més risc de jubilacions massives. En aquest sentit, ara mateix als agents rurals l’edat mitjana és de 51 anys i la de la policia de 45 anys.
