El 85% dels comerços del Segrià ha perdut facturació pel confinament perimetral de la comarca, segons una consulta feta per PimeComerç als seus associats de Lleida, Alcarràs, Alfarràs i Torrefarrera. Aquests negocis generen més de 800 llocs de treball directes i el 56% ha pogut mantenir la plantilla sense recórrer a un ERTO malgrat el confinament inicial durant l’estat d’alarma.
L’entitat destaca que, arran de l’augment de casos de Covid, “el Segrià ha viscut els impactes en diferents àmbits, en especial l’econòmic”, i assenyala que “la comarca gaudeix d’una diversitat econòmica que va molt més enllà del sector agroalimentari, incloent els sectors universitari, tecnològic, de serveis, restauració i, en especial, el comerç”.
Molts negocis confiaven en el període de rebaixes per “remuntar” però la mesura ho ha impedit
De la mateixa consulta es desprèn també que un 40 per cent dels negocis afirmen que es plantegen el tancament en cas d’un nou confinament estricte. Durant la primera onada, en la qual no van poder mantenir l’activitat, el 39% va recórrer a un crèdit ICO, mentre que un 72 per cent dels propietaris van aportar estalvis personals. Aquest endeutament agreuja la situació del sector comerç, que ja venia d’una lenta recuperació des de la crisi del 2008. PimeComerç assenyala que el Segrià, i Lleida en general, va ser de les últimes regions sanitàries que van iniciar la fase de represa i on la fase 1, amb restriccions en els aforaments, es va allargar més. Això ha provocat que el 56% dels comerços assegurin que encara no ha notat una recuperació econòmica substancial.
Tanmateix, molts havien posat l’expectativa de recuperació en les rebaixes que principalment van començar l’1 de juliol, però amb el nou confinament les possibilitats de fer una bona campanya de rebaixes han baixat dràsticament.
Davant d’aquesta situació, PimeComerç creu que seria “més plausible” actuar en les empreses on hi ha els brots, amb “microconfinaments específics” i algunes mesures de seguretat, com l’obligatorietat de portar màscara. “Aquest control sanitari específic permetria vetllar més per l’economia global de la comarca en lloc de danyar-la”, conclou l’entitat.
