El Vilosell ret homenatge al ‘bibliotecari’ de Mauthausen amb la biblioteca La Clandestina

La biblioteca i sala de lectura del Vilosell va estrenar ahir el seu nou nom, La Clandestina, en homenatge a Joan Tarragó, nascut en aquest municipi de les Garrigues i que va ser l’artífex de crear una biblioteca clandestina al camp de concentració de Mauthausen. Un acte de memòria i de record que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, que es va comprometre que el departament de Cultura proporcioni els llibres que “facin falta” a aquest nou espai de lectura. Dos fills de Tarragó, Llibert i Joan Ramon, van ser presents a la inauguració i van agrair aquest homenatge “a algú que ha lluitat als camps de concentració”. Segons va explicar Llibert Tarragó, el seu pare va ser deportat a Mathausen l’any 1941 i, dos anys després, va crear una biblioteca clandestina a la barraca número 13, focus de la resistència republicana. “A l’arribar els primers combois amb deportats francesos i italians, els republicans espanyols que recollien les seues pertinences es van adonar que hi havia molts llibres. El meu pare se’n va assabentar i va decidir crear una biblioteca a l’esquena dels nazis”, va explicar. En aquesta barraca va arribar a reunir uns 200 llibres de grans autors com Émile Zola, Victor Hugo, Fiódor Dostoievski o Stendhal. “Aquests llibres servien als deportats per escapar-se de l’infern durant uns minuts”, va assenyalar Tarragó. Després de ser alliberat de Mauthausen el maig del 1945, Joan Tarragó va tornar a França, on va viure fins a la seua mort, el 1979.

En la mateixa línia, Torra va afirmar que Joan Tarragó “sabia que allà on hi ha un llibre hi ha una oportunitat de viure” i va remarcar que gràcies a la seua biblioteca clandestina “va ser capaç de portar vida a l’infern de Mauthausen”. El president va agrair a l’alcalde del Vilosell, Joan Nogué, l’acte d’ahir, amb el qual es va sentir emocionat perquè “és un gest de reparació i de memòria històrica real”. Durant la jornada, en què van participar desenes de veïns, també es va destacar el treball dut a terme per dos veïnes del municipi, Cristina Llorens i Marta Guillén, per posar en marxa la nova biblioteca del municipi, que es va estrenar la Diada de Sant Jordi de l’any passat. La jornada també va comptar amb la presència d’altres fills de deportats a camps nazis. “El meu pare no volia ser considerat un heroi, ja que, al camp, sense el col·lectiu, no podria haver sobreviscut”, va destacar Llibert Tarragó.