#EleccionsGenerals10N: Molt personal. Montse Mínguez, candidata del PSC per Lleida, Pirineu i Aran

LLEIDACOM / Sònia Cascón
Publicat: 
08-11-2019
Actualitzat: 20-11-2019 19:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • #EleccionsGenerals10N: Molt personal. Montse Mínguez, candidata del PSC per Lleida, Pirineu i Aran
  • #EleccionsGenerals10N: Molt personal. Montse Mínguez, candidata del PSC per Lleida, Pirineu i Aran
  • #EleccionsGenerals10N: Molt personal. Montse Mínguez, candidata del PSC per Lleida, Pirineu i Aran
  • 1.- Presenti's breument

Sóc la Montse Mínguez, una lleidatana d'arrel. Sóc economista, he estat molts anys treballant a l'Ajuntament de Lleida portant les finances de la ciutat. Anteriorment havia estat treballant a la banca i l'altra branca que més m'agrada és la docent. He estat donant classes de Control Pressupostari a la UdL.

  • 2.- Digui'm una virtut seva

Soc mare i tinc dos fills (riu). Una virtut que crec que tinc és que sóc ordenada amb els meus papers i sempre m'ho llegeixo tot fins a l'última coma.

  • 3.- Aficions

M'agrada tot el relacionat amb l'esport, l'esquí, el pàdel, el tenis, el cicling... i també m'agrada molt el cinema.

  • 4.- Quina és la seva fita com a política?

Ara mateix tornar a repetir al Congrés dels diputats perquè han sigut sis mesos, i sembla que tingui com un deute personal amb mi mateixa i un deute personal amb totes les persones que hem van fer costat a l'abrril. Ara a curt termini tinc aquesta fita personal: mantenir el Diputat per Lleida, per mantenir aquesta veu no independentista a la província de Lleida, per demostrar que no tota la província no és monocromàtica, no és tota del mateix color. Hi ha moltes veus silencioses que amb el vot socialista, progressista i no independentista, crec que es poden sentir identificats.

  • 5.- Quina és la seva frase favorita?

En aquests moments i suposo que em ve de la campanya de la primavera és que 'la guerra de les banderes no ens ajuda a pagar les factures'. Li vaig sentir a la Meritxell Batet, i m'agrada i insisteixo, s'han d'abandonar les banderes per ajudar a pagar les factures a la gent.

  • 6.- Se sent una líder?

No, no em sento líder. Em sento una persona que darrere té un bon equip, i ja no és lideratge i no lideratge, sinó que jo intento fer les coses com a mi em sembla que és correcte i com la gent del meu voltant m'assessoren. Sóc una persona de treballar molt en equip, he donat moltes vegades la cara, però darrere hi ha un equip de persones que t'ajuden a posar els punts i les comes allà on toca.

  • 7.- Què és en aquest moment el que dóna sentit a la seva vida?

El que dóna sentit ara per ara a la meva vida, i per això també em dedico a la política, és poder ajudar a les persones a tenir una qualitat de vida, a poder viure dignament, pensant en els salaris, pensant en les pensions, pensant en els nostres joves, en els nostres pobles... Es parla molt de l'Espanya 'vaciada', però jo també parlo ja de la 'Lleida buidada', perquè ens està passant a les nostres comarques, que la gent està marxant, i a mi m'agradaria contribuir al fet que la gent pugui viure dignament, però que també pugui morir dignament i crec que en aquesta legislatura és la que ha de tirar endavant la llei per poder 'morir dignament'.

  • 8.- Com defensarà la província de Lleida des del Congrés?

Doncs crec que parlo en nom d'aquelles persones progressistes i no independentistes. Som aquella veu silenciosa que durant molt de temps hem callat i ara ja diem no, que ara ja diem prou. Penso que hi ha molta gent que s'ha equivocat i que s'ha de fer autocrítica. S'ha de situar l'agricultura com a un motor econòmic, falta molta innovació i m'agradaria dignificar la professió del pagès. Evidentment defensar les infraestructures que ens connecten. Les infraestructures uneixen territoris, connecten persones i són el creixement econòmic del nostre territori.

  • 9.- Com veu la situació política que estem vivint a Catalunya en aquests moments?

Catalunya en aquests moments tant d'un costat com de l'altre ja està cansada. Penso que en el Partit dels Socialistes reflectim aquest projecte polític que vol escoltar a les dues meitats de Catalunya o a les tres, perquè ja no sé si els independentistes van a una o cadascú va a lo seu. M'agradaria que hi hagués un diàleg seriós i sincer i que fos de veritat, perquè quan es parla de diàleg, primer hem de parlar entre nosaltres i després anar a buscar un acord fora de Catalunya. Hauríem de tenir un Parlament obert, no com ara que està tancat i que el President Torra parli amb tots els representants polítics. Amb tots.

  • 10.- Com afronta les adversitats?

Amb una rialla, i sempre mirrant cap al davant i mai cap endarrere. Mirar enrere per aprendre del passat i no cometre els mateixos errors. Però sempre mirant cap endavant.

  • 11.- Què és per vostè triomfar?

Triomfar és quan et poses un objectiu i l'assoleixes.

  • 12.- Una cançó que ha marcat la seva vida

Jo sóc molt fan de l'Alejandro Sanz, però ara se m'ha enganxat molt la cançó 'Escriurem' del Miki Nuñez, que penso que més que una cançó, és un himne. Parla de com ens agradaria deixar aquesta vida. M'agrada molt, a més a més, me l'han ensenyat els meus fills i penso que és una cançó molt bonica.

  • 13.- Un referent polític 

Per mi és l'Angel Ros, l'Antoni Siurana, també el Pasqual Maragall... son alcaldes socialistes i jo em sento hereva d'aquests alcaldes socialistes que van transformar aquestes ciutats i els hi van posar color i a mi el que m'entristeix en aquests moments és veure com ciutats com Girona, com Barcelona com Lleida amb l'Àngel Ros, alcaldes que es van preocupar per transformar les ciutats, situar-les al capdavant, fer-les referents a tot l'Estat Espanyol, ara es tornen totes de color groc, a mi això em fa pena. Em fa pena que només pensin amb la independència i s'oblidin dels problemes reals de la gent.

  • 14.- Que la/el va empènyer a dedicar-se a la política?

L'Antoni Siurana és qui em va posar a la llista el 2003. Després quan va marxar de conseller vaig fer equip amb l'alcalde Àngel Ros des del minut zero i em va posar al capdavant de l'Àrea econòmica de la Paeria. T'he de dir que he après molt, que he patit molt, que he dormit poc, però que m'emporto una gran satisfacció. I si jo a la política li he de donar per alguna cosa les gràcies, és que m'ha permès conèixer pam a pam la meva ciutat i ara em permet conèixer la meva província.

  • 15.- I a ser candidat/candidata al Congrés?

En la vida política vas superant etapes, vam fer unes primàries a la ciutat de Lleida perquè a mi en aquell moment em feia molta il·lusió, amb l'experiència política que tenia, el fet de ser una dona i conèixer la ciutat, però finalment va guanyar el meu company Fèlix Larrosa, i a partir d'aquí fas un cop de cap i se'm presenta l'oportunitat d'anar cap al Congrés i em fa molta il·lusió, i espero poder fer una bona feina a Madrid i poder defensar aquest escó.

  • 16.- Que volia ser de petita?

Volia ser mestra, sempre he volgut ser mestra. M'en recordo que jo de petita em preparava exàmens, li donava al meu pare perquè em fes fotocòpies, les meves nines eren les meves alumnes, repartia els exàmens, els corregia... . Jo tenia clar que la vesant docent era la que m'agradava i sempre ho he exercit. Ja quan estudiava a BUP feia repàs als germans de les meves amigues, quan he estat a la banca donava classes a una acadèmia i fins fa poc he donat classes a la Universitat i espero poder tornar a a fer-ho.

  • 17.- I ara de gran, amb què somia?

Somio en què se superin aquests moments de crisi que estem vivint i somio en què la gent recordi el pas de la Montse Mínguez com una persona que no els va enganyar mai i que va contribuir sempre a facilitar-li la vida a la gent.

  • 18.- Com es veu de gran?

Em veig al nostre Pirineu que m'agrada molt o a la platja. I em veig mirant la ciutat de Lleida amb aquell orgull de pensar que fa anys hi vaig estar treballant i vaig contribuir en uns moments molt durs a tirar-la endavant.

  • 19.- És feliç?

Jo molt, soc molt feliç en l'àmbit personal i en l'àmbit professional tinc reptes molt importants de futur, reptes com a partit i sí, sóc una persona feliç.

Comparteix

També t'interessarà