Els accidents de treball mortals han baixat prop d’un 15% després de l’increment extraordinari del 2020, però continuen en uns nivells elevats de la sèrie històrica, superant en un 6,15% els del 2019, segons l’informe anual de sinistralitat laboral que CCOO ha publicat aquest dijous. En el darrer any s’han produït 69 accidents mortals dins de la jornada de treball, 10 menys que el 2020 però 4 més que el 2019. Aquests índexs de sinistralitat mortal no es veien des del 2015, amb l’excepció del 2020. El sindicat ha denunciat que el sistema de prevenció actual no protegeix els treballadors, que, amb la represa de l’activitat han patit més malalties professionals (+10,50%), amb les dones amb 10 punts més d’incidència que els homes.
Les notificacions d’accidents laborals lleus i greus sí que van créixer amb relació al 2020, fet que el sindicat explica per què són dades que van ser «fàcilment ocultables per les empreses i les mútues» durant l’any en què va esclatar la pandèmia.
Els danys a la salut lleus són els que més increment van registrar, amb un 18,19% més; mentre que els greus van créixer un 4,21% i els mortals van caure un 14,80%.
Increment de la sinistralitat
L’increment total de la sinistralitat laboral a Catalunya va ser d’un 21%, amb 107.673 accidents, cosa que reflecteix una reactivació de l’activitat econòmica en un context de precarietat laboral i d’incompliments empresarials que «continuen posant en perill els treballadors», ha denunciat la responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez, en una roda de premsa aquest dijous.
Els danys a la salut causats a la feina ha anat a l’alça des del 2013, amb l’excepció del 2020 per l’efecte de la pandèmia, però el 2021 «tornem a recuperar la tendència creixent» dels últims anys, que Pérez ha vinculat a les «deficiències estructurals» del model de prevenció. «Són danys a la salut i morts que es podrien evitar, no és atzar, és falta de prevenció i un seguit d’incompliments empresarials», ha subratllat.
Més incidència entre les dones
De la mateixa manera que els accidents de treball, les notificacions de malalties professionals també van augmentar durant el 2021, més entre les dones (+15,25%) que entre els homes (+5,76%). Una de les causes que més va créixer és la de malalties de la pell causades per metalls, dissolvents, perfums, microorganismes, agents infecciosos amb increments del 175,38% entre les treballadores, que el sindicat atribueix als brots de sarna als geriàtrics.
Els temporals i autònoms, més perjudicats
Un altre col·lectiu més afectat per la sinistralitat laboral van ser els treballadors temporals, amb uns índexs que gairebé dupliquen els dels empleats fixos, així com els autònoms que van continuar amb unes dades elevades de danys a la salut causades per la feina. En concret, els treballadors per compte propi van incrementar-se un 40,90% en comparació amb el 2019, molt lluny de l’1,31% d’augment registrat entre assalariats.
Dèficit estructural
L’informe també apunta que la prevenció que es realitza a les empreses és de «molt baixa qualitat», que tan sols el 0,5% de les empreses ha avaluat de manera específica tots els riscos que poden tenir lloc a la feina. És a dir, només 150.000 treballadors tenen avaluats tots els riscos de manera específica a Catalunya.
La gran majoria d’empreses (76%) van externalitzar la gestió preventiva. Segons el sindicat, els tècnics externs de les mútues només dediquen 6,5 hores l’any presencial a cada empresa.
Segons el sindicat, prop del 35 % de tots els accidents de treball mortals no es deuen a mancances en la seguretat, sinó que estan relacionats amb elements de l’organització del treball, com ara pressions i càrregues de treball.
Confusió per les mascaretes
Com a exemple de les deficiències del sistema, CCOO ha assenyalat la confusió a les empreses per l’ús de la mascareta un cop aixecada la prohibició generalitzada de dur-la en interiors. Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya ha assenyalat que les empreses «haurien de tenir ja desplegades les eines» que assegurin la seguretat del seu espai de treball i tenir clar si es donen les condicions de ventilació i distància per retirar la mascareta.
Infranotificació
D’altra banda, el sindicat denuncia que es manté l’ocultació i infranotificació de les malalties laborals que provoca un «desviament sistemàtic» al sistema públic de salut de danys que haurien d’assumir les mútues. A tall d’exemple, tot i que es van declarar 890.000 contagis de covid durant el 2021, poc més de 3.000 es van considerar accident de treball i la majoria van ser en l’àmbit sanitari. De la mateixa manera, el sindicat ha mencionat dades oficials que estimen que el càncer laboral no reconegut costa més de 155 milions d’euros l’any a les arques de l’Estat. A més, Catalunya és una de les comunitats que més baixos índexs de notificació de malalties presenta.
Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, ha reclamat un impuls de polítiques públiques per canviar el model de prevenció laboral, tot insistint que cal que sigui el sistema públic qui determina què és un accident de treball. «No es pot deixar en mans de les mútues, necessitem polítiques públiques», ha insistit.
Torre ha admès que el sindicat té l’expectativa que la reforma laboral propiciï canvis en positiu en la prevenció de riscos laborals, però ha assegurat que faran falta més canvis legislatius i assegurar més actuació inspectora per revertir el model actual.
