Els CAP perden en tres anys un metge i una infermera per cada 10.000 veïns

c. ibars
Publicat: 
06-11-2014
Actualitzat: 06-11-2014 13:05
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Els CAP perden en tres anys un metge i una infermera per cada 10.000 veïns

La regió sanitària de Lleida (les comarques del pla) ha perdut un metge i una infermera d'Atenció Primària per cada 10.000 habitants en els últims 3 anys, passant de tenir 8,6 metges i 8,3 infermeres per cada 10.000 habitants el 2010 a 7,6 metges i 7,11 infermeres per cada 10.000 habitants el passat 2013.

Professionals de Primària van assegurar que es deu a la falta d'un finançament adequat. "L'ICS cada vegada té un pressupost menor i els CAP són els que ho pateixen més", va assegurar un doctor. Metges i infermeres van explicar que es veuen obligats a treballar més hores, ja que gairebé mai es cobreixen les substitucions, la qual cosa implica que en certs períodes, especialment a l'estiu, la quota de pacients per professional augmenti significativament. A més, van afegir que al pujar la quota, el temps de visita a cada pacient també es veu reduït. Empleats de diferents CAP van assegurar que en molts casos tampoc no es cobreixen les jubilacions i es reparteix la quota del professional en qüestió entre la resta de personal. Així mateix, alguns sindicats, com CCOO i Metges de Catalunya, van denunciar que en el cas de substitucions llargues, com les de maternitat, els contractes que es fan són gairebé sempre inferiors a un mes.

Per la seua part, el gerent territorial de l'ICS i GSS, Jaume Capdevila, va matisar que aquestes dades es refereixen a la plantilla equivalent i són el resultat de sumar les hores per jornada anual i no el nombre de professionals. No obstant, va explicar que la reducció de professionals no afecta el personal fix, sinó el nombre de substituts contractats, i es deu a diversos motius, entre els quals el trasllat d'especialistes del CAP de Prat de la Riba a l'hospital Arnau, que afecta uns 90 treballadors. Capdevila va explicar que l'augment el 2011 de la jornada laboral dels metges en 65 hores anuals, igual que a la resta de funcionaris de la Generalitat, va permetre no contractar gaire substituts. "No és tant que hi hagi menys professionals sinó que treballem més hores", va dir. A més, va explicar que la disminució de salaris aquell mateix any ha contribuït que molts professionals vulguin fer més guàrdies per compensar-los, cosa que abans solia implicar la contractació de substituts. Finalment, va afegir que el tancament dels CAP de Lleida a les 17.00 hores a l'estiu ha comportat també menys necessitat de substituts. Capdevila va destacar que, malgrat aquest descens, el nombre d'habitants per professional de Lleida denota un bon resultat en comparació amb la resta de Catalunya i va destacar que amb el nou consorci sanitari les decisions es prendran al territori, cosa que permetrà tenir una Primària millor dotada i finançada.

Comparteix

També t'interessarà