Un estudi liderat per investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries-G15 CIBERSAM ha identificat una regió del cervell implicada en els deliris de persecució en pacients amb esquizofrènia. Els deliris de persecució són un dels símptomes definitoris d’aquesta malaltia i afecten a dos terços dels pacients amb esquizofrènia. Els resultats de la investigació suggereixen que aquests deliris s’associen a una alteració de l’àrea cerebral encarregada de comprendre les intencions de la resta (cognició social), impedint interpretar els comportaments aliens de forma correcta. Aquesta troballa pot contribuir al desenvolupament de nous tractaments i teràpies que permetin actuar sobre regions específiques del cervell.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració del Benito Menni CASM, l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, el de Mare de Déu de la Mercè, el Sagrat Cor de Martorell i l’Hospital de Mataró.
En l’estudi s’ha fet servir per primer cop un paradigma de realitat virtual que simular viatjar en el metro de Barcelona per identificar l’activitat cerebral associada a l’experiència de l’autoreferencialitat i altres deliris. La particularitat immersiva de l’experiència ha permès exposar els participants a la convivència, durant el seu trajecte, amb avatars d’altres passatgers que miren al seu voltant, que parlen i es mouen, que podrien estar observant-los. Així, s’invoquen idees d’autoreferència, com la sensació de ser observat, de ser seguit o de sers objecte de crítiques i comentaris, entre d’altres. L’experiment s’ha fet tant en persones sanes com en pacients amb esquizofrènia.
S’ha combinat aquesta simulació de manera simultània amb la ressonància magnètica funcional per identificar les àrees cerebrals activades durant aquestes experiències. La troballa principal de l’estudi és que mostra que existeix una regió d’activitat reduïda a prop de la unió temporoparietal dreta en el grup de pacients amb esquizofrènia amb deliris de persecució.
La directora de FIDMAG, la doctora Edith Pomarol-Clotet, i la investigadora Paola Fuentes expliquen que aquests pacients no són capaços de fer les interpretacions de les conductes alienes de forma correcte i se senten observats i en perill. Afegeixen que tothom pot sentir en algun moment que el persegueixen o parlen d’ell però la diferència és que aquests pacients no són capaços de canviar la percepció malgrat se’ls expliqui que no és així.
L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Psychological Medicine’.
