Els discjòqueis exigeixen una normativa «clara» per poder reprendre l’activitat després de tretze mesos. «Que ens diguin com i nosaltres ho farem tal com ens diguin», ha dit el discjòquei i vicepresident de l’Associació Espanyola de Discjòqueis i Productors (AEDYP), Albert Neve, en declaracions a l’ACN. Neve ha considerat que no se’ls «ha deixat treballar» i, en la mateixa línia, ha assegurat que el col·lectiu està discriminat «sense motiu ni justificació». «Els teatres, malgrat que amb el 50% d’aforament, tenen tots els actors a dalt l’escenari fent l’obra», ha apuntat el discjòquei Jordi Carreras. Amb tot, reivindiquen la seva professió. «Treballem amb la música, que és cultura, i no ens tracten com a tal», ha insistit Carreras.
«Està molt bé que la pandèmia marqui l’agenda social i d’oci, però ja fa un any que convivim amb la pandèmia i sabem d’on pot venir el risc i d’on no, quines són les mesures que ens ajuden a mantenir els indicadors al mínim. Doncs que facin una normativa de com es pot treballar i en quines circumstàncies», ha dit Neve. Així mateix, ha afirmat que el sector està disposat a treballar a l’aire lliure i en horaris diürns, amb «totes les garanties sanitàries que facin falta». «No és que vulguem fer més que la resta de sectors tocats per la pandèmia, que pràcticament són tots, sinó que se’ns ha prohibit treballar sense arguments», ha dit Neve.
ℹ️ S’acaba el confinament comarcal i es restableix la mobilitat lliure a Catalunya
Els dos discjòqueis han assegurat que el sector està «molt tocat» i tenen facturació negativa, ja que han d’invertir en publicitat, màrqueting, disseny i mantenir els estudis. «La gent no és conscient de la feina que hi ha darrere un discjòquei», ha recalcat Neve. En aquest sentit, han assegurat que tot plegat també afecta tècnics de so, productors o transportistes, entre altres. A més, la majoria són autònoms i han avisat que no els hi han «perdonat» les quotes.
Poca activitat a escala internacional
A més, han assegurat que alguns d’ells també depenien de les contractacions que tenien fora de l’estat. Derivat de les restriccions per la pandèmia i la necessitat de fer quarantena es «multipliquen» els costos de la contractació, que en molts casos ha d’assumir l’empresari. Sobre això, Neve ha explicat que l’última experiència que ha tingut va ser a l’octubre a la ciutat del Caire.
Vacunació i test d’antígens
Els discjòqueis han avançat que molts empresaris del sector de l’oci, si els deixessin, permetrien fer servir els seus locals com a punts de vacunació. Atès que ho veuen «molt complicat», han assegurat que demanaran poder fer proves d’antígens a l’entrada dels recintes, independentment del nivell d’aforament que se’ls hi permeti. El cost, segons han dit, l’assumiria l’empresari.
Mirada posada en l’estiu
Pel que fa a les perspectives de futur, el sector té les esperances dipositades en la temporada d’estiu, quan asseguren que «començarà a veure’s la llum». De fet, atesa la «temporalitat» de la seva feina, avancen que, en cas que no puguin reprendre l’activitat durant aquests mesos, això els afectaria «negativament». «Personalment si per Cap d’Any no hi ha claredat, hauré de buscar alternatives», ha afirmat Neve.
Iniciatives per divulgar la professió
Després de tot, asseguren que hi ha «intoxicació» envers la figura del discjòquei i per aquest motiu des de la irrupció de la pandèmia el col·lectiu s’ha agrupat sota l’Associació Espanyola de Discjòqueis i Productors (AEDYP). L’entitat vol «defensar els drets» i «dignificar la imatge» del sector. En la mateixa línia, el discjòquei Jordi Carreras ha publicat el seu tercer llibre, ‘Deejay’ (Elliptic Media), per «divulgar» l’ofici, des de les qüestions més bàsiques fins a les més tècniques.
