La Política Agrària Comuna (PAC) és clau per a la renda de molts pagesos, però el desemborsament de la Unió Europea s’ha vist retallat de forma important en els últims anys a la província a causa, entre altres factors, de les reformes aplicades des de Brussel·les i la seua forma d’aplicació a l’Estat.
En concret, els fons agraris que van arribar l’any passat a la província van representar 177,82 milions d’euros, una xifra que suposa un descens de 8,33 milions respecte a l’exercici del 2011. Així posa de manifest l’últim balanç del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), que revela un descens del 4,47 per cent. Només entre el 2014 i el 2015 s’havien perdut 7,5 milions.
En concret, l’any passat van arribar a Lleida 142,78 milions d’euros del Fons Europeu Agrícola de Garantia (Feaga). Cobreix des de les primes directes de la PAC, per exemple les que reben els productors de cereals, les restitucions a l’exportació, les intervencions de regulació de mercats o la campanya de promoció del consum de fruita entre els escolars.
Els altres 35,03 milions d’euros abonats l’any passat corresponen al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader). Aquesta línia finança, únicament en gestió compartida, els programes de desenvolupament rural.
L’any passat, per efecte de la reforma de la Política Agrària Comuna s’aprecien grans canvis en la distribució dels ajuts. En l’últim exercici els fons del Feaga van passar a 142,78 milions des dels 136,13 de l’exercici del 2014.
Tanmateix, els fons del Feader registren un descens molt important, al passar de 49,25 a 35,03 milions.
El balanç oficial també reflecteix una caiguda important en el nombre de perceptors de primes a les comarques de Ponent. L’any passat van rebre ajuts un total de 21.184 pagesos, davant els 22.625 de l’exercici del 2014. Però si posem la vista més enrere, es confirma que la reducció en el nombre de perceptors és una constant. El 2009 van arribar a cobrar algun tipus d’ajuda un total de 24.997 lleidatans, fet que suposa que avui n’hi ha 3.813 menys.
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que són molts els productors de Lleida que no cobren ajuts directes o que, en el millor dels casos, les ajudes que perceben són mínimes, perquè es troben en sectors que queden al marge.
L’ajuda mitjana de Brussel·les a la província voreja els 8.400 euros
Els ajuts comunitaris al camp tenen un pes molt dispar en funció del tipus d’agricultura de cada zona. De fet, les primes tenen un important pes en el sector dels herbacis, mínim en el de la fruita i nul en el del porcí, per posar tres exemples. Això explica que l’ajuda mitjana als agricultors lleidatans se situï en els 8.394 euros, mentre que en el cas d’Osca, amb més zona cerealística, la xifra assoleix els 14.119 euros, segons l’anàlisi del balanç anual del Fons Espanyol de Garantia Agrària.
Però si aquesta diferència és més que significativa, no ho és menys que els fons comunitaris mitjans percebuts a Barcelona i Girona se situïn també clarament per sobre dels que s’atorguen a Lleida.
En concret, assoleixen els 11.049 i 12.254 euros, respectivament. Tanmateix, a Tarragona la xifra és molt inferior, amb tan sols 4.277.
En la resta de les províncies aragoneses es repeteix el fet que les subvencions per perceptor de fons comunitaris és superior a les registrades a Lleida. A Saragossa l’any passat la mitjana va ser d’11.862 euros per pagès, mentre que a Terol va assolir els 9.343 euros.
La reforma de la Política Agrària Comuna permetia que sectors nous entressin al sistema de suports, però això sí, l’import total de fons comunitaris es mantenia.
Així doncs, per exemple, donar ajuts a la fruita significava que s’havien de treure d’altres produccions. Al final, malgrat les peticions dels fructicultors, es va desestimar aquesta possibilitat a Espanya.
