El Manel i el Maikel són «els M&M». Així és com els anomenen carinyosament les companyes del grup de Hip Hop de l’escola Dancescape! de Lleida. I diem companyes perquè ells dos són els únics homes. Testosterona testimonial en un món que per les noves generacions ja no és exclusivament femení. De fet, nois i noies es barregen a parts iguals en les competicions de Hip Hop i, fins i tot, en aquesta escola hi ha un grup totalment masculí en una de les categories. Però aquesta proporció no és habitual en gent més gran.
El cas és que per al Manel Bernal, que té 51 anys, i per al Maikel Martín, que en té 50, resulta estrany que no hi hagi més homes provant l’experiència que per ells suposa ballar. «És una manera de desconnectar de la rutina diària; fas exercici, et mous, rius amb la gent del grup, ens ho passem molt bé», assegura el Maikel.
«Més que a aprendre a ser grans ballarins de Hip Hop, venim a moure el cos. Hi ha moviments que penses que no els podràs fer mai, però els acabes fent perdent la vergonya. I coneixes a molta gent, que sempre és bo», assegura el Manel.
Però la motivació no va sorgir per art de màgia. Les seves respectives filles també ballen Hip Hop, així és que la complicitat familiar també ajuda. Les acompanyaven a les competicions, coneixien els passos, van anar descobrint tot un món en què troben diversió, socialització i també un fil de connexió amb les seves filles, la Laura i la Paula.
No tenen la mateixa edat, però s’han acabat coneixent per l’afició dels seus pares. La Paula, que té 13 anys, va retrobar-se amb la dansa fa un parell. Ho havia deixat de més petita, però ara assegura que és la seva vida. «La dansa és el millor del món, si tens alguna preocupació, balla, que se’t passarà«, exclama.
La Laura és més veterana. Amb 19 anys, ja en porta 13 al món del Hip Hop. «Al principi, és cert que els nois que s’atrevien a ballar els miraven malament, però ara ja no és així«, afirma segura que com a mínim a la seva generació, aquest estereotip està superat. Per ella, ballar significa «llibertat, evasió». «Si un dia estic fotuda, venir aquí a ballar és la possibilitat de generar pensaments i sentiments en positiu».

Ara, una de les motivacions especials que tenen és que d’aquí a uns mesos aniran els quatre a Granollers a competir en la categoria famliar d’un campionat de Hip Hop. No s’ho han pensat dos cops. «No tenim vergonya, la deixem al sofà abans de venir a les classes i ja la recuperarem després», diu rient el Maikel. Per la Laura i la Paula ballar és encara més divertit si també ho fan els seus pares. El que tenen clar és qui decidirà els passos: «Manen elles», riuen els M&M. Per al Maikel i la Paula, no els resultarà gens estrany assajar perquè ja ballen per casa. «La meva filla no pot caminar sense ballar i quan va pel passadís jo vaig fent el matieix que fa ella», confessa divertit.


«El ball permet el contacte que no dona el WhatsApp»
No cal fixar-se massa per descobrir la complicitat entre pares i filles que ha despertat el Hip Hop en aquestes famílies. Només cal veure com assagen un parell de passos de prova. De fet, la relació interpersonal que facilita el ball és precisament el que l’ha posat de moda en els últims anys. El Xavi Blanco, codirector de Dancescape!, ho té claríssim: «Ens trobem en l’era digital. El que tenim més a prop de ballar a vegades és la flamenca del whatsap i trobem a faltar el contacte. Necessitem tocar-nos. La música ens contagia sensacions agradables i compartir-ho amb altra gent ens fa sentir millor. Les xarxes socials no ens ho permeten això. Necessitem més abraçades i el ball ens ho dona«. En aquesta escola lleidatana ofereixen balls de tot tipus i per a totes les edats. I és que no és només una activitat extraescolar. Els grups d’adults van creixent. «La dansa aporta moltíssimes coses, més de les que percebem: integració en un grup, seguretat en un mateix, exercici físic… A més, la comunicació no verbal també és molt important a la vida, perquè el cos diu molt de nosaltres. Amb el ball això també s’exercita i s’aprén», conclou Blanco.
Sobre els estereotips de gènere, també ho veu clar: s’estan trencant. Xavi Blanco recorda que a la prehistòria, quan la dansa formava part de la vida quotidiana dins de les diferents cerimònies de celebració, homes i dones ballaven per igual. L’home, amb el rol encorsetat de ser el dur i el protector, no ha pogut expressar-se a través de la dansa com han anat fent les dones. Però ara, les noves generacions, estan superant els prejudicis i els nois disfruten d’aquesta possibilitat afegida de mostrar emocions a través del moviment corporal. I més enllà dels balls de saló en què semblava que només es podien sentir còmodes els homes fa uns quants anys, ara s’hi han sumat noves possibilitats com el swing, el claqué, salsa, batxata o la dansa urbana. I a ritme del que sigui, però movent l’esquelet, els homes ballen. I els estereotips, es trenquen.