Les famílies i empreses lleidatanes han reduït el seu nivell d’endeutament amb la banca en un 40 per cent des del màxim registrat el mes de setembre de l’any 2008, segons es desprèn de les últimes dades fetes públiques pel Banc d’Espanya. En concret, el deute creditici es va situar el passat mes de setembre en els 8.772 milions d’euros, mentre que en les mateixes dates de l’any 2008 s’havien assolit préstecs per valor de 14.685 milions. En aquest descens cal tenir en compte dos factors clau. D’una banda, els bancs van tancar l’aixeta dels crèdits durant els anys més durs de la crisi, amb la qual cosa el saldo viu dels préstecs va registrar una clara tendència a la baixa. Aquesta situació ha canviat ara, quan les entitats financeres tenen gran liquiditat i la política del Banc Central Europeu els empeny de nou a la concessió de préstecs, el negoci tradicional de la banca.
D’altra banda, les famílies i les empreses també s’han vist forçades a allò que els economistes anomenen despalanquejament, això és, procedir a reduir el seu nivell d’endeutament financer. Paral·lelament, els nivells d’estalvi tradicional a la banca, els dipòsits, mantenen el camí de la recuperació. Famílies i empreses s’han tornat més cautes a l’hora de gastar, malgrat que s’aprecia una millora en el consum en paral·lel al descens dels nivells d’atur. A data del passat mes de setembre, els lleidatans tenien en comptes i dipòsits a termini estalvis per valor de 8.849 milions d’euros, xifra molt similar a les que es registrava en les mateixes dates del 2008, quan se situava en 8.974 milions.
De totes maneres, es manté la tònica registrada en els últims trimestre en la qual el volum de capital que els lleidatans tenen en els seus comptes és superior als deutes contrets en préstecs i crèdits. Lleida torna d’aquesta manera, com ho havia estat abans del boom immobiliari i l’anomenada «dècada prodigiosa» de fort creixement del producte interior brut, a ser una província estalviadora. El mínim de nivell de dipòsits a la província de Lleida en els últims anys s’havia registrat el setembre del 2007, amb un total de 8.217 milions d’euros.
Fins a 2 euros per utilitzar caixers de la gran banca sense ser clients
Caixabank cobrarà dos euros per l’ús de la seua xarxa de caixers als no clients, BBVA una quantitat que oscil·larà entre 1,85 i 1,90 euros i Santander imposarà un recàrrec d’1,85 euros per extreure diners a les seues terminals a aquells usuaris que no pertanyin a l’entitat, una comissió que s’aplicarà al banc emissor de la targeta.Així, es compleix amb el que s’estableix al Reial Decret aprovat a començaments d’octubre pel Govern –i que entrarà en vigor l’1 de gener– amb el qual es pretenia posar fre al cobrament de la doble comissió per la retirada d’efectiu en caixers per part dels no clientes.En aquest s’establia que el banc propietari del terminal no podrà cobrar una comissió directament al client, però sí a l’entitat emissora de la targeta, que podrà repercutir o no aquesta taxa a l’usuari, de manera total o parcial.La majoria dels bancs han esgotat fins a l’últim moment per tancar acords.
