Els lleidatans tenen la jornada laboral més gran de Catalunya

El TSJM subratlla que “no es pot discriminar” l’afectada pel que fa a l’extinció de la relació laboral com a conseqüència del tipus de contracte subscrit. “Té dret a la mateixa indemnització que la que correspondria a un treballador fix comparable si s’extingís el seu contracte per una altra causa objectiva”, afirma.

En aquest sentit, els sindicats valoren la sentència del Tribunal Superior per la transcendència que té en la contractació temporal.

?

lleida

Els lleidatans són els treballadors que tenen més jornada laboral de tot Catalunya, segons revela un informe elaborat per la patronal Foment del Treball. De fet, segons aquestes dades, treballarien de mitjana l’equivalent a tres dies més, i la diferència es dispara si la comparació es fa amb els empleats de Girona, arribant a superar els cinc.

L’estudi apunta que els convenis a Lleida estableixen que els treballadors han de cobrir anualment 1.785,98 hores en les seues empreses. Al seu torn, la mitjana catalana és de 1.768,23 i a la província de Girona el pactat als convenis situa la mitjana en 1.744,30. De fet, la jornada laboral se sol situar com una de les claus a l’hora de negociar un conveni, juntament amb el salari, evidentment, i altres pactes de caràcter social. L’informe en el cas de la província de Lleida s’ha efectuat tenint en compte convenis que afecten un total de 4.014 empreses que compta amb 67.527 treballadors a les plantilles.

El V Informe del Mercat Laboral i Negociació Col·lectiva de Foment del Treball conclou que la flexibilitat de jornada regulada als convenis és encara “absolutament insuficient”, ja que només el 13,2% dels convenis amb aplicació a Catalunya –estatals, autonòmics i provincials– estableixen un horari flexible.

La presidenta de la Comissió Laboral i de Recursos Humans de Foment del Treball, María Ángeles Tejada, argumenta que s’ha d’augmentar la flexibilitat dels horaris perquè la conciliació de la vida professional i familiar ja és el tercer factor de decisió en la recerca d’un treball, i ha assegurat que cal avançar cap a un model que tingui més en compte els objectius que les hores de treball.

En un altre ordre de coses, els països industrialitzats sumen un total de 40 milions de ni-nis, és a dir, joves d’entre 15 i 29 anys que ni estudien ni treballen i Espanya es troba al capdavant amb un 22,7% de joves en aquesta situació, segons indica l’informe Panorama de la Societat 2016, publicat ahir per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que examina els indicadors de benestar i les seues últimes tendències als 34 països membres.

A Islàndia, els ni-nis amb prou feines representen el 6,2 per cent dels joves, mentre que a Holanda són un 7,8%, la qual cosa els situa com els països en millor situació. Només tenen més ni-nis que Espanya Turquia (29,8%), Itàlia (26,9%) i Grècia (24,7%). Espanya va ser el país de l’OCDE on més es va reduir en termes percentuals l’ocupació juvenil entre el 2007 i el 2015, llastada per l’elevat fracàs escolar i els diferents tipus de contractes.

Sentència a Madrid perquè els interins tinguin indemnització

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ratificat l’argumentació que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va utilitzar en la sentència del 14 de setembre sobre l’extreballadora interina del ministeri de Defensa i ha dictaminat el seu dret a rebre una indemnització equivalent a la que li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives (vint dies per any de servei).