Els mètodes anticonceptius poden provocar alguna malaltia a llarg termini o afectar l’embaràs?
Temps aproximat de lectura:
Els anticonceptius es poden dividir en dos grans grups: els reversibles i els definitius o permanents. Els que trobem en farmàcies pertanyen al primer grup. Dins dels més comuns es troben els mètodes hormonals com la píndola, els pegats, l'implant subdèrmic, els dispositius intrauterins (DIUs), els injectables i l'anell vaginal. Així mateix existeixen els anticonceptius no hormonals, com el preservatiu masculí i femení i el DIU de coure.
Els anticonceptius s'utilitzen en el tractament de disfuncions hormonals i alteracions menstruals, ja sigui per excés de sagnat o el contrari. Tenen avantatges també com la disminució del dolor durant la menstruació (dismenorrea) i disminució de la quantitat de sagnat durant el cicle. Altres avantatges són la millorança de l'anèmia, la síndrome premenstrual i l'acne moderat, la disminució del risc d'aparició de quists d'ovari, càncer d'ovari, càncer d'endometri i càncer colorrectal. En el cas dels mètodes de barrera disminueixen el risc de transmissió ITS.
Tot medicament té efectes secundaris que abasten diferents sistemes. En el cas dels anticonceptius, els més freqüents són les molèsties digestives (nàusees, dolor abdominal), sagnat irregular en el cas dels anticonceptius de progestágenos (minipíldora i DIU hormonal), augment del risc de trombosi venosa profunda entre uns altres. Quant a l'embaràs, cap té repercussió de cara a la fertilitat, que es conserva íntegrament. En tot cas afectaria, únicament, l'injectable de dipòsit de progestàgen, amb el qual sí que pot trigar uns mesos en restablir-se l'ovulació.
