Els naixements disminueixen el 2020 a Catalunya

Els naixements van baixar un 5,9% el 2020 a Catalunya. En concret, el nombre de nascuts vius registrats de mares residents va ser de 57.889, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La tendència de disminució dels naixements es va iniciar el 2009 però s'ha vist accentuada per la crisi sanitària. De fet, el nombre de naixement va caure un 20,1% al desembre del 2020, nou mesos després de l'esclat de la pandèmia. Cada dona catalana té 1,20 fills, un dels indicadors de fecunditat més baixos de la Unió Europea, que el 2019 va registrar una fecunditat d'1,53 fills per dona. L'edat de maternitat continua endarrerint-se i, de mitjana, les dones tenen el primer fill als 31,4 anys. A més, per primera vegada des del 2016 van baixar els naixements de mares estrangeres.

A causa de la tendència a la baixa de la natalitat des del 2009, en general el nombre de naixements de cada mes disminueix en comparació amb el mateix mes de l'any anterior. Tot i això, la disminució dels naixements observada al desembre del 2020 és molt més intensa respecte de les disminucions observades en el passat. Segons les dades provisionals, al desembre de l'any passat hi va haver 4.000 naixements, això suposa un 20,1% menys que al desembre del 2019, en què es van registrar 5.004 naixements.

Per territoris, i pel que fa al global de l'any, Ponent i les comarques gironines són les que tenen l'índex conjuntural de fecunditat més elevat (1,39 fills per dona), entre que l'Alt Pirineu i Aran té el més baix (0,98), seguit de l'Àmbit Metropolità (1,14). A més, per edats, l'Àmbit Metropolità i l'Alt Pirineu i Aran és on la maternitat al primer fill és més tardana (31,8) anys, mentre que a Ponent i les Terres de l'Ebre és on es menys envellida (30,2).

Pel que fa la distribució de la fecunditat per edats, el 2020 a Catalunya, les dones de 30 a 34 anys son les que van tenir més fills, amb 80,7 naixements per cada 1.000 dones. El segon grup de més fecunditat és el de 35 a 39 anys (63,1‰), seguit pel grup de 25 a 29 anys (49,4‰).

En comparació amb la mitjana de la Unió Europea, les dones joves a Catalunya tenen molts menys fills. Destaca especialment la forta diferència en la franja de població de 25 a 29 anys: 5 dones de cada 100 han tingut un fill a Catalunya el 2020, mentre que a la UE-27 són 9 dones de cada 100 (dades de l’any 2019). En canvi, a partir dels 35 anys la fecunditat de les dones catalanes és lleugerament més alta.

Baixa la natalitat de les mares estrangeres

Dels 57.889 nascuts vius, 18.985 van ser fills de mares estrangeres, 832 menys que l’any anterior, xifra que representa un descens percentual del 4,2%. Això contrasta amb la tendència de creixement registrada des del 2016, després de la disminució del període de crisi, entre els anys 2009 i 2015.

L’any passat els nadons de mare estrangera (32,8%) representen gairebé una tercera part del total de nascuts vius, un percentatge molt semblant al del 2019.

Les dones de nacionalitat estrangera residents a Catalunya tenen més fills i els tenen en edats més joves que les autòctones. En concret, tenen 1,40 fills de mitjana, mentre que el de dones de nacionalitat espanyola és d'1,10 fils. Pel que fa l’edat mitjana a la maternitat, és de 30,7 anys (dones estrangeres) i de 33,0 anys (dones espanyoles), una diferència de 2,3 anys.
Per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.529 nascuts vius), seguits pels fills de mares romaneses (1.185), pakistaneses (1.073), hondurenyes (929), colombianes (645), italianes (588) i xineses (548).

Pel que fa l’evolució respecte al 2019, el major augment correspon a nadons de mares amb nacionalitat de Colòmbia (+134) i d’Hondures (+51). En l’altre extrem, els majors descensos de nadons de mare estrangera corresponen a les nacionalitats del Marroc (350), la Xina (105), Bolívia (88), Equador (74), Ucraïna (70) i Romania (52).

Per territoris, el 38,8% dels nascuts viu sa les Terres de l'Ebre i el 38,7% dels de Ponen són fills de mares estrangeres, per sobre del 32,8% de mitjana catalana. L'àmbit amb el menor percentatge de fills de mares estrangeres és el Penedès (27,8%).

Per comarques, el percentatge més elevat de nadons de mare estrangera s’observa a la Segarra (56,5%), seguida del Pallars Jussà (47,9%). Les que tenen percentatges més baixos el Pallars Sobirà (17,1%) i el Vallès Oriental (23,4%) .

Quant als municipis de més de 20.000 habitants, Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (68,1%), seguit de Lloret de Mar (56,0%) i Palafrugell (52,6%).

Menys naixements a les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran

Tots els territoris registren un descens de nascuts vius però a les Terres de l'Ebre i a l'Alt Pirineu i Aran és on es dona més intensament amb un 12,7% i un 12,6% de davallada, respectivament.

A les 41 comarques i Aran, la disminució del nombre de nascuts vius és força generalitzada i només en vuit el nombre de nascuts vius del 2020 és superior al del 2019 (comparant dades provisionals amb dades definitives).

La taxa bruta de natalitat al conjunt de Catalunya és de 7,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Per àmbits del pla territorial, les comarques gironines és l’àmbit amb la taxa de natalitat més elevada, amb el 8,3‰. Les taxes de natalitat més baixes es registren a l’Alt Pirineu i Aran (5,7‰) i a les Terres de l’Ebre (6,7‰).

L’anàlisi territorial de la taxa bruta de natalitat per comarques mostra que el Gironès (9,9‰) i la Segarra (8,8‰) registren les taxes més elevades i les comarques de l’Alta Ribagorça (4,4‰), el Priorat (5,3‰), l’Aran i el Pallars Jussà (totes dues amb 5,4‰), les més baixes.

Marc, Júlia, Jan i Emma, els noms més posats als nadons

Marc (479) continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent a Catalunya i Júlia (467) és, per quart any consecutiu, el nom més posat a les nenes. Pel que fa als nens, Marc va seguit per Jan (451), que l’any anterior ocupava la quarta posició; Pol (433); Nil (432) i Leo (422). Pel que fa als noms de nenes més freqüents, després de Júlia, es mantenen Emma (443), Martina (441) i Mia (381), que ocupa la quarta posició per primera vegada per davant de Lucía (380).

Per àmbits del pla territorial, Marc és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità, Jan a les Comarques Gironines i Comarques Centrals, Pol al Camp de Tarragona i Ponent, Leo a les Terres de l’Ebre i el Penedès, i Martí a l’Alt Pirineu i Aran.

Júlia/Julia és el nom més freqüent de les nenes nascudes l’any 2020 a les comarques gironines, Alt Pirineu i Aran i Ponent. Emma és el nom més posat a l’Àmbit Metropolità i a les Terres de l’Ebre, Martina al Camp de Tarragona, i Ona al Penedès. Finalment, i per primera vegada, Arlet és el nom més posat a les Comarques Centrals.