Lleida és coneguda internacionalment com a punt d’origen de fruita de qualitat, que l’ha situat com a líder europeu en el cas de préssecs, nectarines i paraguaians. És un sector clau en l’economia de Lleida, però, més enllà dels números, representa una sortida laboral per a milers de persones en els mesos d’estiu, que es converteixen en temporers sigui en la recollida a les finques o en les tasques d’envasament a les centrals de cooperatives i empreses particulars de la província. Es calcula que en els punts àlgids de la campanya poden ser fins a 22.000 les persones que en un moment o un altre treballen en el sector de forma temporal. Però, en realitat, la campanya comença per a un bon nombre setmanes abans de la recollida, amb les tasques de l’aclarida dels arbres per assegurar una producció de qualitat, i els últims acaben amb les varietats tardanes de poma i enllacen amb la de l’oliva.
Fonts del sector tant de les organitzacions agràries com dels sindicats de treballadors calculen que almenys 15.000 persones tenen feina durant noranta dies en el conjunt de la campanya. Tenint en compte un salari brut (incloent-hi cotitzacions socials i IRPF que va a càrrec de l’ocupador) de poc més de 63 euros diaris, estem parlant d’un desemborsament d’agricultors superior als 85 milions d’euros durant la campanya de la fruita. D’aquest import, el sou per als treballadors de temporada se situa prop dels 66 milions, amb la qual cosa uns 19 van a les arques de l’Estat, sigui a la Seguretat Social o bé a l’Agència Tributària.
Són xifres prou voluminoses per donar una idea del que mou només en salaris la campanya de la fruita, que ha canviat la seua plantilla de forma espectacular en les últimes dècades. En els anys del boom fructícola, recollir i envasar fruita a l’estiu era cosa de la família i d’estudiants. Després, la falta de mà d’obra va portar a buscar fórmules com la contractació d’agricultors de Zamora, després de la recerca de personal en origen, des del Marroc fins a Romania o Colòmbia, i ara el gruix es troba ja a Lleida o en altres províncies de l’Estat que van enllaçant campanyes agrícoles.
De fet, l’estabilitat de les quadrilles de recollida de fruita és ara mateix la tònica general a la província. Fa anys que els agricultors, en molts casos, compten amb els mateixos treballadors, que coneixen, amb els quals mantenen una relació de confiança i, el que és especialment important, ja dominen un treball que requereix una certa especialització.
Aquesta campanya, en matèria laboral, va venir precedida d’una certa polèmica per la negociació del conveni col·lectiu del camp, per la tensió entre sindicats agraris i de treballadors. Els primers consideraven impossible fer front a increments de sous després de dos campanyes catastròfiques econòmicament parlant. Primer, fa dos anys, el solapament de les produccions entre diferents zones es va traduir en una sobreoferta en el mercat que va fer caure els preus. El tancament del mercat rus l’agost del 2014 només va donar el cop de gràcia a un any per oblidar per al sector, en el qual la Unió Europea va adoptar mesures insuficients i massa tard.
El 2015, les pèrdues es van repetir. El tancament del mercat rus, d’una banda, i la pressió a la baixa de les grans cadenes de distribució europees, de l’altra, van tornar a provocar que els pagesos tanquessin els balanços amb números rojos.
Després d’estira-i-arronses, amb una amenaça de mobilitzacions inclosa, es va arribar a la firma del conveni. L’hora treballada es paga a 6,12 euros l’hora, a la qual cosa cal sumar 1,52 euros en concepte de Seguretat Social i uns altres 0,39 d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per hora. Així, l’import total per jornada s’eleva a 63,1 euros per al treballador i el temporer contra 48,96.
A més, en el cas dels agricultors i les empreses productores, hi ha altres despeses a tenir en compte, com les referides a formació en seguretat i riscos laborals i assegurança de conveni.
Aquests es paguen una vegada per campanya i depenen del nombre de persones ocupades. Per exemple, qui compti amb una quadrilla de fins a cinc temporers ha de pagar 170 i 20 euros per aquests dos conceptes, respectivament.
En el cas de les cambres de fruita, els costos se situen en xifres similars, encara que compten amb un conveni diferent. En aquest cas, a més, cal tenir en compte la figura dels fixos discontinus, personal que treballa per temporades però que sempre són els mateixos.
A l’hora de valorar la marxa de la campanya, en el pla laboral, el sindicat UGT afirma que pot existir entre un 15 i un 20 per cent de casos de frau, una taxa que es pot considerar elevada però que és molt lluny de dècades enrere. CCOO, per la seua part, alerta de casos d’empreses de treball temporal que no han pagat ni de bon tros el que marca el conveni i fraus, a més, en els horaris a les cambres.
Des de les organitzacions agràries, pel seu costat, insisteixen que la tònica general és el compliment de les normatives, molt per sobre del 90 per cent, diuen, i demanen que no es criminalitzi el pagès i que, si hi ha fraus, actuï la Inspecció.
