El Comitè de Fruita de Pinyol d’Afrucat va acordar ahir dimarts impulsar un pla d’emergència per a la fruita de pinyol estatal compost per una bateria de mesures a curt i a llarg termini entre les quals destaca la sol·licitud al ministeri d’Agricultura d’un pla d’arrancada d’unes 10.000 hectàrees en tot l’Estat distribuïdes entre les principals zones productives com són Catalunya, Aragó, Múrcia i Extremadura.
Segons va explicar el director gerent d’Afrucat, Manel Simon, l’aplicació d’aquest pla serviria de mesura de regulació de la producció d’aquelles varietats de fruita de pinyol menys eficients. Segons els seus càlculs, s’aconseguirien treure del saturat mercat europeu prop de 300 milions de quilos de préssecs i nectarines (el 25 per cent del que produeix actualment Espanya).
Considera que podria haver-n’hi prou per revertir la tendència negativa que acumula pèrdues al sector des de finals de l’estiu del 2014, quan es va iniciar el veto rus. Afrucat ha valorat en uns 90 milions d’euros les pèrdues de la fruita de pinyol catalana aquesta campanya i també xifra en 50 milions el que hauria d’invertir el ministeri a incentivar el pla d’arrancada.
Sisco Palau, president del Comitè de Pinyol d’Afrucat va destacar la necessitat d’aplicar les mesures “en un sector molt tocat i que cada vegada ha de suportar més costos de producció, i a tot això sense poder augmentar les liquidacions percebudes”. Per això, la bateria de mesures proposades es divideixen en peticions d’acció a curt termini i altres a mitjà-llarg termini.
A curt termini, a més de l’arrancada, reclama suports al productor per afrontar la pròxima campanya, amb l’aplicació de reduccions de la pressió fiscal i d’acords amb entitats bancàries per aconseguir avals i crèdits avantatjosos, així com d’un pla d’emergència perquè els productors puguin continuar treballant en aquest sector.
Pel que fa a mitjà i llarg termini, el suport de l’Estat per facilitar les concentracions empresarials, la promoció del consum a través d’accions promogudes pel mateix sector a partir de l’aplicació de les extensions de norma, l’obertura de nous mercats, així com l’incentivament dels consorcis d’exportació.
