El gran canvi que ha experimentat el mapa polític a Espanya i Catalunya també ha afectat de ple Lleida. Per primera vegada des de la restauració de la democràcia, els quatre diputats s’han repartit entre quatre formacions diferents: Democràcia i Llibertat (DL), ERC, En Comú Podem i el PSC. Anem per ordre. El guanyador en vots és Democràcia i Llibertat, la llista per la qual s’ha presentat Convergència Democràtica, però amb uns 30.000 menys que els que va aconseguir CiU fa quatre anys, i amb un percentatge del 24,28% del total davant el 41,3% de la seua antecessora. De fet, s’ha quedat sols a 1.296 sufragis del segon escó i, si ho hagués aconseguit, la lectura de la seua victòria hauria sigut molt més positiva, encara que ha estat suficient perquè s’emporti tres dels quatre senadors en joc. Toni Postius, president del grup de CiU a la Paeria, s’estrenarà com a diputat al Congrés, igual que els altres tres diputats electes.
ERC s’ha col·locat segona, amb el 22,3% dels vots davant el 8,59% que va recollir el 2011, i recupera el diputat que ja va tenir entre el 2004 i el 2008. La llista encapçalada per Xavier Eritja segueix la línia ascendent d’Esquerra a tot Catalunya i s’ha quedat a 4.000 sufragis de DL.
Però sens dubte la gran novetat és que per primera vegada Lleida tindrà un diputat d’una formació d’esquerra al marge del PSC o ERC. Serà Jaume Moya, número u d’En Comú Podem. Aquesta llista, que entre altres partits integra ICV, Podem i el Comú, ha quedat en tercer lloc amb més del 15% dels sufragis després de quadruplicar els aconseguits en solitari per ICV fa quatre anys.
I l’últim diputat és el del PSC, que ha aconseguit mantenir el que tenia per estret marge. La número u, Mònica Lafuente, heretarà l’escó de Tere Cunillera amb els pitjors resultats de sempre del partit en unes generals, al quedar-se amb només el 12,47% dels sufragis.
Els grans perdedors a Lleida són el PP i Ciutadans. El popular José Ignacio Llorens no ha aconseguit sortir airós del seu repte de ser elegit per vuitena vegada i, als seus 72 anys, el final de la seua dilatada carrera política sembla gairebé inevitable. Així mateix, la pèrdua de l’escó confirma el declivi del PP a la demarcació després d’haver perdut bona part de la seua representació en els ajuntaments i el Parlament.
Per la seua part, C’s, que se les prometia molt felices després d’haver quedat en segona posició a les últimes eleccions al Parlament amb més de 26.500 vots, ha aconseguit ara un resultat molt pitjor amb uns 9.000 sufragis menys i ha caigut fins a la sisena posició, resultat pitjor que el del conjunt de Catalunya, també més dolent de l’esperat.
Això sí, per a desfeta, la d’Unió, que ha estat literalment escombrat del mapa a l’obtenir menys de 5.000 vots, sols el 2,45%.
