⏯️ Els tipus d'interès pujaran, una mesura que beneficia estalviadors i penalitza els endeutats

ACN
Publicat: 
17-07-2022
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • ⏯️ Els tipus d'interès pujaran, una mesura que beneficia estalviadors i penalitza els endeutats
    Peu de foto: 
    Loperena, M. (ACN)

Els tipus d'interès a l'eurozona tornaran a incrementar-se el pròxim 21 de juliol, després d'onze anys a la baixa. Amb una inflació disparada per l'evolució dels preus de l'energia i les matèries primeres, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit tornar a fer ús d'una eina que pretén frenar el consum i així evitar un major encariment de béns i serveis. La mesura afecta de diferents maneres l'economia domèstica, beneficiant estalviadors –que veuran com s'incrementa la rendibilitat dels dipòsits- i penalitzant els endeutats, especialment aquells que tenen productes lligats a tipus variables. A curt termini, però, i amb la previsió que la inflació es mantindrà elevada, els experts asseguren que la pèrdua de poder adquisitiu és inevitable.

A efectes pràctics, una pujada de tipus d'interès fa que el Banc Central Europeu cobri més als bancs per prestar-los diners. Com a conseqüència, les entitats incrementen els interessos dels crèdits dirigits a famílies i empreses que volen endeutar-se, sigui per comprar un habitatge o béns de consum. Això provoca una reducció del consum i la inversió i, a la llarga, una acumulació d'estocs. Per poder donar sortida a aquest producte, les empreses es veuen obligades a abaixar preus per continuar venent, reduint així la taxa d'inflació.

Tenint en compte l'economia domèstica, els grans perjudicats a curt termini per la pujada de tipus són clarament les persones endeutades o que es volen endeutar, i els efectes ja s'han començat a notar. L'euríbor a un any –l'índex de referència per fixar el tipus d'interès dels préstecs hipotecaris- va tancar el mes de juny en el 0,85%, un punt i mig més respecte a l'exercici anterior. Una pujada d'aquest tipus, segons han pronosticat les associacions d'usuaris, es tradueix en un increment de les hipoteques d'entre 1.000 i 2.000 euros l'any.

Si es té en compte que l'import mitjà d'una hipoteca a l'Estat ronda els 150.000 euros i que el seu termini se situa al voltant dels 25 anys, una pujada d'1,5 punts en els tipus d'interès es traduiria en un increment de 1.300 euros l'any, el que per a moltes persones és pràcticament una mensualitat.

Per contra, els grans beneficiats –o menys perjudicats- en aquest escenari seran els estalviadors. "Aquelles famílies que tenien dipòsits al 0%, que no són poques, en els pròxims mesos tindran rendiments positius", assenyala el director del màster en finances i banca de la UPF-BSM, Òscar Elvira. No obstant això, aquest expert també recorda que la millora en la rendibilitat dels dipòsits no serà suficient per compensar la caiguda d'ingressos derivada de la inflació actual.

Afectació diversa entre sectors

Malgrat que la pujada de tipus s'aplicarà al conjunt de l'eurozona, la reducció de preus esperada pel BCE serà molt diversa entre els sectors de l'economia. "On més trigarà a notar-se és en els béns de primera necessitat", assenyala el professor de finances d'EAE Business School, Josep Bertran. Segons aquest expert, els efectes de la política monetària sobre activitats com l'alimentació es traduiran més aviat en un canvi d'hàbits de consum. "La gent buscarà productes més barats; potser algú que abans comprava filet de vedella ara comprarà més pollastre", comenta.

Bertran també assenyala l'energia com un dels sectors que es veurà menys afectat per la pujada de tipus, que és precisament el principal catalitzador de l'escalada de preus. Per contra, activitats vinculades a l'oci i el turisme, la compra d'automòbils i l'adquisició i reforma d'habitatges seran les més perjudicades per la nova estratègia de política monetària.

La reducció de la inflació, difícil de preveure

Tot i que la teoria diu que una pujada dels tipus d'interès ha de servir per contenir la inflació, els experts veuen complicat fer prediccions sobre quan es començarà a notar una desacceleració de l'Índex de Preus de Consum (IPC). "Si la política monetària no és agressiva, podem trigar mesos a veure caure la inflació", indica Elvira.

No obstant això, aquest professor també subratlla que el BCE es troba en una situació "complicada", on apostar per una pujada de tipus massa brusca també pot comprometre la recuperació econòmica.

A tot això, cal tenir en compte l'enorme incertesa que envolta la guerra d'Ucraïna, un factor determinant pel que fa a les expectatives dels mercats. "Una pujada de tipus d'interès que serveixi per frenar la inflació sense que hi hagi risc de frenar la reactivació econòmica serà més eficaç si les incerteses en l'entorn internacional s'esvaeixen o, com a mínim, es van clarificant", puntualitza el professor d'economia de la UOC, Josep Lladós. "Si no és el cas, el risc que l'enduriment de la política monetària es traslladi sobre les expectatives de creixement econòmic serà més gran", afegeix.

Afectació per països

L'heterogeneïtat de l'eurozona també farà que la política del BCE tingui un impacte diferent entre països. De fet, segons les últimes dades de l'Eurostat referents al mes de juny, les taxes d'inflació a la zona euro es van moure entre el 6,5% i el 22%, registrades a França i Estònia, respectivament.

Pels experts consultats per l'ACN, els països on més es notarà la pujada de tipus seran aquells amb un deute públic més elevat, com és el cas d'Espanya, Itàlia, Grècia o Portugal. "Seran aquests països els que tindran més pressió per reconduir la seva política fiscal", assegura Lladós, qui no descarta tornar a sentir la paraula "austeritat" de cara a l'any vinent si les incerteses no s'esvaeixen.

Pèrdua de poder adquisitiu i pacte de rendes

El que tots els experts apunten és que, indubtablement, l'encariment dels productes, continuarà sent superior a l'increment dels salaris, desencadenant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. Si bé les previsions de cara a l'estiu són bones, especialment per l'evolució del sector turístic, Lladós veu "riscos" a partir del tercer trimestre.

Una caiguda del consum i la inversió obligaria les empreses a sacrificar part del seu marge per sobreviure, el que podria comportar una pèrdua d'ocupació durant la segona meitat de l'any. Davant aquest escenari, Lladós suggereix avançar cap a un pacte de rendes per reconduir la inflació, donat que la política monetària té uns efectes limitats. "Hauríem de signar un pacte de rendes plurianual de com a mínim tres anys i que apuntés cap a la inflació subjacent i que proposés increments salarials d'acord amb els objectius del BCE; així baixarien clarament les expectatives d'inflació, tindríem la garantia que en dos o tres anys recuperaríem la capacitat adquisitiva i deixaríem clares les regles del joc als empresaris", defensa.

A tot això, els experts insisteixen que fer previsions sobre els efectes de la pujada de tipus continua sent molt complicat. "Fins que la situació geopolítica no es defineixi clarament, qualsevol previsió és fer volar coloms", conclou Bertran.

Comparteix

També t'interessarà