Professionals del món dels drons reclamen flexibilitzar la normativa de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) que regula l’espai aeri per tal que aquesta no sigui una limitació per aquest sector emergent. Denuncien que la legislació actual els posa «pals a les rodes» ja que la tecnologia «avança molt més ràpid» del que ho fan les lleis. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, també s’ha mostrat a favor de flexibilitzar la normativa actual, la qual ha qualificat de «restrictiva» i de «topall» per al desenvolupament d’aquest sector empresarial. Puigneró ha visitat aquest dissabte la 5a edició de la Mollerussa Drone Party, certamen que aplega 150 pilots de drons de carreres, així com una quinzena d’empreses del sector.
Una de les firmes que participen a la Mollerussa Drone Party és Servidron Sirgar, empresa que es dedica a oferir serveis agroindustrials. El seu gerent, Aureli Sirvent, lamenta que la tecnologia dels drons «avança molt més» que la legislació. «Som capaços de fer molt més del que ens permeten les lleis», ha indicat, i ha afegit que les empreses d’aquest sector «van un pas per endavant» de la normativa actual. Sirvent ha posat d’exemple un dron per ensulfatar que pot arribar a pesar 70 quilos, malgrat la normativa actual no permet superar els 25. «Està preparat perquè no sabem si demà el podrem fer servir», ha advertit.
Pel que fa els avantatges a l’agricultura, Sirvent ha explicat que els drons són més «rendibles» ja que treballen tres vegades més ràpid que els tractors convencionals, i són més precisos. També ha indicat que és una tecnologia «més ecològica» ja que els aparells funcionen amb bateries elèctriques i no amb el gasoil que fan servir els tractors.
Per la seva banda, el director general de FMIC, Francesc Martínez, també ha indicat que la normativa que regula l’espai aeri és «molt estricta». Els sistemes de detecció de drons que hi ha en zones com Barcelona en dos mesos poden detectar entre 1.500 i 1.600 vols no autoritzats. Segons Martínez, el fet que la legislació fa «gairebé inviable» fer un vídeo a nuclis urbans com Barcelona o Lleida, fa que la gent «s’arrisqui» a fer-ne.
Precisament l’empresa FMIC es dedica sobretot a formar cossos de seguretat en sistemes de neutralització i detecció de drons a espais on és necessari «que la seguretat sigui important». Martínez ha explicat que cada vegada hi ha més mitjans que permeten detectar drons i considera que hi hauria d’haver una llei que obligués als aeroports a tenir una instal·lació «antidron» de detecció i neutralització per evitar episodis com el de la setmana passada a Barajas.
Puigneró s’ha mostrat a favor de flexibilitzar la normativa «restrictiva» actual perquè aquesta no sigui un «topall» per desenvolupament del sector empresarial dels drons. També ha remarcat que és necessari crear una «cultura de pilotatge dels drons» i ha apel·lat a la responsabilitat dels pilots perquè «prenguin consciència» per evitar infraccions que puguin derivar en «una situació de restricció que no volem».
Una quinzena d’empreses del sector participen aquest cap de setmana a la 5a edició de la Mollerussa Drone Party, certamen que aplega aficionats i professionals del món dels drons. L’augment d’expositors professionals és, de fet, una de les novetats d’aquesta edició. Durant el cap de setmana, 150 pilots de Catalunya, l’estat espanyol i França competeixen a la jornada inicial de la primera Lliga Catalana de drons de carreres. El certamen també compta amb xerrades professionals. La Mollerussa Drone Party està organitzada conjuntament per Fira de Mollerussa i Drones de Carrereas (DDC).
