El lleidatà Enric Martí (Sudanell, 30-11-72) és el prototip de pilot per al qual es va crear el Ral·li París-Dakar el 1979. No és un pilot professional amb una gran estructura al darrere. De fet, combina la seua gran passió, la moto, amb una feina com a autònom. Per a Enric i molts d’altres com ell, el Dakar, que des del 2009 es disputa a Sud-amèrica, és tota una aventura. I no només al llarg de les dos setmanes que dura la competició. Preparar-lo també ho és i, agafar la sortida a Buenos Aires, la primera victòria. Però Enric vol obtenir l’èxit a què aspira tot pilot amateur: acabar-lo. Serà la seua segona participació i a la primera, fa dos anys, el van haver d’evacuar en helicòpter al patir un cop de calor. “Aquesta vegada, a més de tot el treball físic i els quilòmetres a l’esquena, m’he preparat també amb un nutricionista i he après de l’experiència de diversos pilots. L’altra vegada vaig fallar en l’alimentació, en la nutrició. Ara hi vaig molt més preparat i amb alimentació líquida, perquè la hidratació no és només beure aigua”, explica.
De tota manera, recorda que va abandonar en una etapa “de duresa extrema” en què també ho van deixar “el quaranta per cent dels pilots. Va ser un fet puntual. Se’m va bloquejar la bomba de la gasolina i vaig estar arreglant-la 20 minuts a ple sol, amb una temperatura de més de 50 graus. Vaig pujar a la moto, vaig veure un altre pilot, Gerard Farrés, i ja vaig notar que no estava bé. Ell també tenia problemes amb la moto i va utilitzar la meua ràdio per avisar i em va mantenir a l’ombra. De l’arribada a l’hospital, ja no me’n recordo”, explica. Aquesta mala experiència no l’ha fet enrere. “Hi vaig tranquil, com ho estava l’altra vegada. Hi vaig amb una moto més fiable, de Motos Parcerisas, i tinc l’assistència de l’equip lleidatà Xraids, que té una gran experiència i assisteixen 16 participants més” i afegeix que “hi vaig amb el respecte que mereix aquesta competició, però no amb por. Si tens por, millor que no hi vagis. A més, el perill el tens en el dia a dia, en el treball”. A més d’acabar, vol disfrutar una prova mítica. “Allà hi ha gent que guanyarà i d’altres que hi anem a disfrutar. Tot i que sí que és veritat que si ja l’has acabat una vegada en gaudeixes més.” Enric partirà cap a l’Argentina el dia 28. La seua moto ja hi està en camí des de fa setmanes.
