“Havia d’acabar sí o sí. No podia esperar cap altre any. Havia de ser aquest.” Així valorava ahir quan va tornar a Lleida el pilot de Sudanell Enric Martí la seua segona participació en el Dakar, i haver complert el seu somni de finalitzar el raid més dur del món. Enric va arribar en AVE des de Madrid a les 19.35 i a l’estació de Lleida l’esperaven familiars i amics, que el van ovacionar després d’haver aconseguit el seu objectiu. Visiblement cansat, però molt satisfet per haver aconseguit el seu objectiu, mostrava feliç la medalla que acredita que ha arribat a la meta del Dakar. “Costa molt guanyar-la”, va explicar.
A més de la duresa del traçat, de les altes temperatures, de les tempestes, de les poques hores de son i de la tensió d’una carrera com el Dakar, Enric es va veure afectat per un problema d’hemorroides, que van fer de la part final del trajecte un autèntic infern personal. “Els quatre últims dies van ser insuportables. Cridava i plorava de dolor i conduïa dret tot el que podia. A l’última etapa havia de parar cada mitja hora, fins i tot als trams cronometrats”, explica.
Però mai li va passar pel cap abandonar. “Pastilles, pomada i, l’endemà, una altra vegada a la línia de sortida. Si no, s’acabava la carrera i jo volia acabar-la. I ho hem aconseguit”, afegeix. Fa dos anys, en la seua primera participació, va haver de deixar-la al patir un cop de calor que el va portar a l’hospital. Després de la segona experiència al Dakar, no descarta tornar-hi. “Les ganes de repetir hi són, però el pressupost que necessites ja és més difícil de trobar”, valorava.
Dels 153 pilots de motos que van prendre la sortida a Buenos Aires, únicament van finalitzar la carrera 84. Enric Martí ho va fer al lloc 77, després de 75 hores, 27 minuts i 21 segons. Va estar sobre la moto gairebé 28 hores més que el guanyador, l’australià Toby Price, però més que la posició, al pilot de Sudanell només li importava completar el recorregut. “Penso que podria haver guanyat sis o set llocs més a la general, però amb els problemes que vaig tenir al final va ser impossible. Fins i tot en una de les últimes etapes vaig preferir saltar-me un tram i assumir la sanció de sis hores, perquè físicament ja no podia més. Sis hores més o menys m’era igual i el que sí que volia era recuperar-me per ser l’endemà a la sortida.”
“Em sento molt feliç i molt content. A la cursa veus pilots boníssims que l’han d’anar deixant per una o altra cosa. Arribar a meta és la culminació de tota la feina feta”, va afegir. Martí destaca també “el bon ambient de companyonia que hi ha entre tots els participants. Ens ajudem tot el que podem”.
Laia Sanz, satisfeta: “Acabar sis de sis Dakar no és gens fàcil”
Laia Sanz, que va arribar ahir amb Nani Roma al Prat, va dir com a quinzena classificada en motos al Dakar que lamentava no haver millorat la novena posició de l’any passat.“Abans de començar hauria firmat un resultat com aquest però crec que hauria pogut ser més endavant. El Dakar és una cursa llarga i no sempre pot sortir tot bé. Ha passat de tot però tot i així he estat ben classificada. Estic contenta perquè acabar sis de sis Dakar no és gens fàcil”, va afirmar Sanz.
