L’encarregat de les adjudicacions a la Diputació de Lleida, Enrique Regaño, quan Joan Reñé n’era president, ha declarat aquest divendres al jutjat pel ‘cas Boreas’ sobre suposada corrupció a la Diputació. Segons fonts pròximes al cas, Regaño ha dit que sempre va actuar dins la llei i ha negat haver influït en les adjudicacions per beneficiar empreses de Lleida ni haver rebut ordres ni diners per fer-ho. També ha declarat Anna Morlán, que participava en les meses de contractació. Ha dit que els contractes es van fer bé tot i que ha reconegut, segons les mateixes fonts, que Reñé els va demanar l’any 2011 que intentessin adjudicar obres a empreses de Lleida i es van canviar les condicions per valorar més els criteris tècnics que els econòmics.
El ‘cas Boreas’ compta amb un sumari de quinze toms i més de 4.000 folis. La part principal de la causa investigada està relacionada amb adjudicacions d’obra pública. El jutjat investiga si des de la Diputació de Lleida es va intentar influir en l’adjudicació d’obres per beneficiar empreses lleidatanes que posteriorment pagaven comissions al ja expresident de la Diputació, Joan Reñé, i a la seva número dos, Marlen Minguell.
Concretament, s’investiga si des de l’ens s’informava prèviament dels concursos públics a algunes empreses de Lleida i si es dissenyaven criteris tècnics a mida perquè aquestes en resultessin guanyadores. Qui decidia les adjudicacions després d’estudiar les ofertes era la mesa de contractació, integrada per membres de la Diputació. Precisament, una de les persones investigades és Enrique Regaño, mà dreta de Reñé, encarregat de les adjudicacions i present a les meses de contractació, que ha declarat aquest divendres al jutjat d’instrucció 1 que porta el cas i ha negat els fets.
L’origen de la investigació: l’adjudicació de depuradores del Pla d’Urgell
La investigació es va iniciar l’any 2014, quan va arribar a la fiscalia de Lleida una acta notarial d’una reunió de l’empresa M. J. Gruas, en què es recollia que uns accionistes culpaven els altres de la mateixa empresa d’haver pagat comissions a Reñé, quan era president de Consell Comarcal del Pla d’Urgell, l’any 2010. En l’acta, amb data 14 de novembre de 2014, l’assessor jurídic de l’empresa deia que «els pagaments com a conseqüència de l’adjudicació són coneguts per tots els membres del consell» i reconeixia així pagaments en efectiu a Reñé i la seva número dos per l’adjudicació del manteniment de sis plantes depuradores del Pla d’Urgell: Linyola, Bell-lloc d’Urgell, Barbens-Ivars d’Urgell, Bellvís, Juneda-Torregrossa i Fondarella, el municipi del qual Reñé era i és alcalde.
L’acta formava part d’una documentació de gairebé 400 pàgines, en què es recollien també algunes d’aquestes factures, així com correus en què responsables d’empreses com ara Serboniu, Enginyeria Inalba o M. J. Gruas.
Arran d’aquests fets es van començar a investigar altres casos similars per determinar si des de la Diputació de Lleida s’intentava influir en l’adjudicació d’obres per beneficiar empreses lleidatanes que posteriorment pagaven comissions a l’expresident de la Diputació, Joan Reñé, i a la seva número dos, Marlen Minguell, unes pràctiques que podrien ser constitutives de diversos delictes contra l’Administració pública, especialment suborn i frau en matèria de contractació així com blanqueig de capitals.
La investigació del ‘cas Boreas’ va acabar amb la detenció del llavors president de la Diputació, Joan Reñé, i 23 persones més, el 2 d’octubre de 2018. D’entre els detinguts hi havia empresaris d’MyJ Gruas i el llavors cap territorial de Carreteres a Lleida, Jordi Benet. Tots ells van quedar en llibertat després de declarar.
Els Mossos d’Esquadra també van detenir el 9 d’octubre de 2020 set persones més vinculades al ‘cas Boreas’ i, el 13 d’octubre de 2020, una altra persona relacionada amb les suposades irregularitats amb contractes d’obra pública. La detinguda era la filla de Benet que, en el moment de la detenció, acabava de retirar 20.000 euros d’una caixa de seguretat d’una oficina del BBVA al seu nom. La dona, que s’havia amagat els diners sota la roba, va quedar amb llibertat amb càrrecs després de declarar al jutjat.
