El Lleida encara les últimes quatre jornades de la Lliga amb possibilitats d’entrar en el play-off, tot i que amb el desavantatge de ser a tres punts de la quarta plaça. Toni Seligrat, en una entrevista concedida a SEGRE, prefereix no lamentar-se i mirar endavant reclamant «confiança per a aquest equip perquè se l’ha guanyat a pols».
«La Lliga és com a una marató de 38 km. És una cursa de llarga durada i a falta de quatre jornades estem en el grup dels millors. El millor és que les dos últimes setmanes s’ha vist que es pot confiar en aquest equip», assegura Seligrat.
El tècnic blau creu que les quatre derrotes van generar alarma per haver sigut consecutives. «Si haguéssim perdut aquests mateixos partits entre els 21 que vam estar imbatuts, segur que les sensacions no haurien sigut les mateixes.» I justifica la sotragada que va travessar l’equip. «Vam tenir durant cinc setmanes quatre lesions consecutives greus, de quiròfan, en una plantilla curta. Potser és casualitat però allà es van produir les quatre derrotes. Primer va ser Imaz, el nostre segon màxim golejador, després Pau Bosch es va fracturar el septe nasal encara que després no hagués d’operar-se, després va caure Osado i a continuació Molo. Em vaig quedar, per dir-ho així, amb dotze jugadors i dos eren porters. Hi havia futbolistes que van haver de jugar infiltrats, no vaig poder alinear els que millor estaven. Les lesions no és un factor controlable, com tampoc ho són els arbitratges i les expulsions.»
En aquests moments només pensa en el València B i que «a partir d’ara vinguin molts més dels mil incondicionals que van a l’estadi perquè llavors segur que guanyarem tots els partits». Però no s’oblida del transcendental xoc a Alcoi d’aquí a dos jornades. «Encara queda lluny, però ens van bé aquests partits on ens ho juguem tot davant d’un rival de qualitat i camp d’herba natural. Segur que hi farem un gran partit.»
