Entra en funcionament la plataforma de gestió de dejeccions ramaderes i la fertilització eDERAN

La plataforma de gestió de dejeccions ramaderes i la fertilització eDERAN, que es troba al portal DUN (Declaració Agrària) del web del Departament d'Acció Climàtica, ja està operativa. De moment, s'ha posat en funcionament una part de totes les funcions que es podran desenvolupar amb la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització, com la presentació de plans de gestió de dejeccions ramaderes, la traçabilitat amb GPS de la destinació de les dejeccions i la declaració anual de nitrogen aplicat als cultius (DAN). El Departament preveu que aquesta aplicació sigui utilitzada potencialment per 50.000 agricultors i ramaders, que podran simplificar tràmits relacionats amb les dejeccions i fertilització.

En aquesta primera versió, s'activa el mòdul de consulta de Gestió de terres, adreçat principalment a agricultors que poden consultar els seus recintes fertilitzables i veure a quin Pla de gestió estan cedits actualment.

Aquesta informació fins ara s'ha facilitat als titulars un cop l'any, mitjançant la DUN. Amb l'entrada en funcionament de l'eDERAN es disposarà d'informació actualitzada sempre que calgui consultar-la.

També s'obté informació complementària sobre aquestes terres que es fertilitzen, com per exemple: si es troben ubicades en zona vulnerable o la quantitat màxima de nitrogen orgànic aplicable per any.

Simplificació administrativa

Amb la posada en funcionament d'aquesta plataforma es vol arribar a una simplificació dels tràmits relacionats amb la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització, que siguin més àgils i més transparents als usuaris.

Amb eDERAN es promourà la valorització de les dejeccions com a recurs dins d'un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, amb el seguiment d'aquestes aplicacions per GPS quan escaigui, per assolir l'objectiu de millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país.

Canvis en el decret que regula la gestió de les dejeccions ramaderes

El Departament d'Acció Climàtica està treballant en la introducció de canvis en els annexos del decret de dejeccions i fertilització.

Un dels canvis fa referència a la distància de seguretat entre les terres fertilitzades i els nuclis habitats. En tot el projecte normatiu es tenen en consideració les possibles molèsties per pudors, per això les distàncies a respectar que s'estableixen són majors per a les dejeccions porcines i d'aviram.

Cal tenir en compte, que les distàncies que consten al Decret vigent es van establir quan les aplicacions de purins encara es podien fer amb el sistema de vano o ventall. Com que el nivell de molèsties per olors era major, estava penalment justificat establir majors distàncies respecte a receptors sensibles (nuclis de població o habitatges aïllats). Un cop acabats els terminis transitoris que el Decret va concedir per eliminar el ventall, els purins només poden aplicar-se amb eines que el dipositen arran de terra, o l'injecten directament dins del sòl, de manera que les emissions atmosfèriques són molt menors. En aquest sentit, els canvis en la normativa preveuen escurçar la distància de seguretat i establir-la en 200 metres, respecte els 300 metres establerts fins ara, en el cas de purins porcins. Distància que segueix sent superior a les dejeccions d’altres espècies.

D'altra banda, també es preveu reduir el volum estàndard de purí que cal considerar per cada plaça de porc d'engreix, a efectes de dimensionar el sistema d'emmagatzematge, ja que el volum real és menor que el que figura a la normativa. Això permetrà estalviar en inversions de basses sense que se'n ressenti la capacitat real de gestió de la granja.

La quantitat total de nitrogen que excreta una plaça de porc depèn de la quantitat de pinso que consumeix i de l'eficiència amb què l'animal utilitza la proteïna d'aquest pinso. En granges que generen poc volum de purí, passa simplement que el purí té més concentració de nitrogen. Això en facilita la gestió: amb menys viatges de tractor i cisterna es podran aplicar els purins com a fertilitzant als camps; la cisterna plena tindrà un valor fertilitzant superior que si el purí fos més diluït.

Aprofitament del valor fertilitzant dels fems i dels purins

El Departament d'Acció Climàtica assegura que va posar en marxa l'Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, que entre d'altres accions, participa en projectes LIFE europeus per fomentar l'aprofitament de les dejeccions ramaderes des de tots els vessants. Com ha fet més recent, l'Oficina de Fertilització va organitzar a Lleida les jornades PRO-FEM en el marc del projecte europeu LIFE AGRICLOSE.

Així mateix, es dona suport a la implementació de sistemes de tractament de dejeccions ramaderes, ja que cal fomentar, per exemple, l'aprofitament del seu valor energètic a través de plantes de biogàs. Altres tractaments transformen les dejeccions en productes més adients per a fertilitzar cultius que, tradicionalment, s'havien adobat només amb fertilitzants químics.