Entren en vigor dos lleis que donen més poder a la policia i augmenten les penes

La reforma del Codi Penal i l’anomenada lleiMordassa, que entraran en vigor alhora dimecres vinent, coincideixen a augmentar les penes i donar més poder a la policia. Les normes han provocat polèmica, sobretot per tres raons: per l’aprovació d’una espècie de cadena perpètua encoberta, en el cas de la reforma del Codi Penal (vegeu la pàgina 4); per la duresa de les sancions administratives i l’augment de poder per a les policies eludint el control judicial, en el cas de la lleiMordassa (vegeu la pàgina 5); i perquè aquestes dos normes, que constitueixen el conjunt de prohibicions acordades per la societat, les ha aprovat el PP sense generar cap consens.

Juan Boné, fiscal en cap de Lleida, és taxatiu en aquest sentit: «m’agradaria que el Codi Penal, com a conjunt de prohibicions socialment acceptades i majoritàriament decidides, no es reformés mai més sense acord entre el major nombre de forces polítiques». Per Boné, la reforma del Codi té coses bones. Per exemple: «el més destacable i sorprenent és la incorporació, per fi, d’un delicte de finançament il·legal de partits polítics. És veritat que a l’hora de redactar-lo, com ha passat amb la majoria de la reforma, s’ha tipificat sense acord entre els dos grans partits i que només es persegueix el finançament il·lícit procedent de particulars, però en qualsevol cas és una decisió molt positiva i importantíssima com a primer pas per a la regeneració democràtica de la societat». La reforma destaca, a més de per l’aprovació del que s’ha anomenat cadena perpètua encoberta, per la desaparició de les faltes amb l’objectiu d’alleujar el col·lapse dels jutjats. Boné valora aquesta iniciariva de la següent manera: «les faltes consumeixen una ingent quantitat de recursos judicials i de la Fiscalia per a la imposició d’unes sancions en molts casos ridícules i ineficaces des de criteris de prevenció i no diguem ja de rehabilitació. És veritat, tanmateix, que també el judici de faltes ha estat un procediment atípic però fructífer per solucionar conflictes convivencials d’escassa entitat». «En qualsevol cas», afegeix Boné, «es necessitava un cribratge d’aquelles infraccions que podien ser remeses a l’autoritat administrativa sense massa problemes i això ho ha fet positivament la reforma.

Tanmateix, la majoria de les antigues faltes, especialment les que es cometen més habitualment, han estat convertides en delictes lleus, per la qual cosa, en principi, no es produirà alleujament important en la saturada justícia penal. Sí que sembla positiva, amb aquestes finalitats, l’adopció per a aquests delictes lleus del criteri d’arxivament per raons d’oportunitat per a casos d’escassa entitat o quan falta interès públic en la seua persecució».

Jordi Albareda, degà dels advocats de Lleida, ho veu d’aquesta forma: «L’eliminació de les faltes en la majoria dels casos és aparent perquè les mateixes conductes veuen alterada la qualificació de faltes per delictes lleus, amb conseqüències que poden ser més greus. En altres casos, com els accidents de circulació, és probable que comportin una major càrrega de treball per als jutjats perquè la reclamació per la via civil, alternativa a l’actual falta de lesions per imprudència, és més pesada per als mateixos jutjats i ciutadans».

Segons Albareda, «en algunes ocasions l’eliminació sí que pot alleujar estadísticament el nombre d’assumptes, però en realitat actualment ja no suposen una càrrega de treball significativa».

Dani Ibars, advocat i professor de Dret Penal de la UdL, pensa que «amb l’excusa de descongestionar la justícia es destipifiquen les faltes. Ara bé, això no és del tot cert ja que catorze de les vint faltes continuaran en el Codi Penal. Ja no com a faltes, sinó com a delictes lleus. El cert és que es podrà descongestionar a través del principi d’oportunitat que permet no acudir al dret penal quan el fet sigui de gravetat molt escassa».

Ibars destaca que «no hi ha reforma penal a Espanya que no comporti un increment de penes. Com si es necessitessin lleis més dures. Davant una taxa de criminalitat de les més baixes d’Europa es pretén continuar incrementant la taxa d’empresonament. Aquest és l’objectiu». I Albareda lamenta que una vegada més s’ha utilitzat la legislació penal amb finalitats polítiques.

Segons el degà dels advocats lleidatans, «amb aquesta reforma, com en tantes altres ocasions, es continua utilitzant el Codi Penal com una eina de gestió de les estratègies partidistes dels grups polítics, moguts per interessos propagandístics que no obeeixen a una reflexió seriosa d’estricta política criminal i seguretat pública».

Albareda explica que «es fa difícil entendre com mentre els índexs de criminalitat a Espanya estan a la baixa, la resposta sancionadora de l’Estat es fa rigorosa i a l’alça. Un cas clar són els robatoris i furts, que estadísticament han baixant més d’un 4% però la pena s’ha incrementat amb la reforma».