Quan els recursos econòmics escassegen és quan més s’aguditza l’enginy, i d’això últim al Sedis Bàsquet en van sobrats. Prova d’això va ser la decisió que es va prendre en l’aturada nadalenca per reforçar el primer equip femení, el Cadí la Seu, que en tot just dos setmanes havia perdut dos dels seus efectius: Mireia Vila, que se’n va anar buscant més minuts de joc, i Carla Escuert, descartada per a la resta de temporada per una greu lesió.
L’equip de Joan Carles Pié es quedava llavors amb només nou jugadores, insuficients per poder fer entrenaments de qualitat. Inicialment es va sondejar el mercat, però les opcions que interessaven eren inabastables econòmicament parlant, i les assequibles no donaven garanties. Va ser aleshores quan el tècnic va optar per un recurs que ja havia posat en pràctica en la seua primera etapa a l’equip urgellenc: reforçar-se amb jugadors del sènior masculí.
“En l’anterior etapa al club ja teníem tres nois que venien a entrenar-se de forma regular amb nosaltres i la veritat és que ens va anar molt bé. Quan es va confirmar la lesió de la Carla (Escuert), primer ens vam plantejar fitxar, però el que volíem era molt car i el que podíem portar no ens donava prou garanties. Per això vam optar per seguir igual i portar jugadors del sènior masculí perquè ens ajudessin a entrenar”, explica Pié, que està encantat amb la decisió. “Ens donen un plus important i ens permeten fer entrenaments de cinc contra cinc, que sense ells no podríem fer. Al principi els va costar, ja que pensaven que anant a mig gas ja en tindrien prou, però va ser al contrari. Elles són professionals i el ritme d’entrenament és molt alt, així que es van haver de posar les piles”, explica Joan Carles Pié en aquest sentit.
Des del mes de gener, les urgellenques comparteixen pista de forma regular amb dos dels integrants de l’equip de Copa Catalunya, el pivot Víctor Seguí i el base Sergio Fernández, que actualment està lesionat, i un tercer, Pol Ausàs, ho fa de forma esporàdica perquè viu a Barcelona.
“Quan l’entrenador m’ho va plantejar, no vaig dubtar ni un moment”, apunta Seguí, que reconeix que al principi “hi vaig anar una mica cohibit, ja que mai m’havia entrenat amb noies. Pensava a no anar tan fort per no fer mal, ja que elles viuen del bàsquet i jo no, però aviat em vaig adonar que no miraven prim en les accions i anaven al màxim, així que no vaig tenir més remei que anar també al màxim perquè si no patia molt”.
Per la seua banda, Víctor, de divuit anys, reconeix que “està sent una experiència fantàstica. Les ajudo a entrenar-se i jo puc millorar tècnicament i tàcticament. A més, és un grup fantàstic que ens ha facilitat molt les coses”.
“Hi ha molta confiança, els diem que som com les seues mares”
La integració de Víctor Seguí i Sergio Fernández ha sigut total i la plantilla del Cadí la Seu ja els consideren com de l’equip. “Hi ha molta confiança, els diem que som com les seues mares”, indica la capitana, Tània Pérez, que destaca el treball que fan. “Ens estan salvant, ja que si no fos per ells no podríem entrenar-nos cinc contra cinc”, assegura en aquest sentit la barcelonina, que afegeix: “Quan van començar els vam dir que s’hi impliquessin sense por, perquè altrament ens podíem fer mal, i la veritat és que ens estan ajudant moltíssim.”
