Lleida encara les eleccions municipals amb una nova disputa entre Miquel Pueyo (ERC) i Fèlix Larrosa (PSC) per l’alcaldia, que al 2019 van guanyar els republicans per 81 vots. L’abstenció i els indecisos jugaran un paper decisiu aquest 28-M, que pot acabar amb una Paeria fragmentada de nou, en què les aliances posteriors tornin a ser clau per fer front als reptes de la ciutat els pròxims quatre anys, com el polígon de Torreblanca, el parc comercial de Torre Salses o l’alberg per a temporers de Pardinyes. Toni Postius (Junts) i Xavi Palau (PP) confien ser decisius per formar govern. El Comú de Lleida i Ciutadans esperen seguir tenint representació a la Paeria. La CUP confia tornar a entrar i Activem Lleida, Valents i Vox obtenir algun escó.
DESTAQUEM
Una legislatura amb moviments tant al govern com als partits
L’Ajuntament de Lleida posa fi a una legislatura amb molts moviments. El 2019, es va formar un govern amb ERC (7), Junts (6) i el Comú de Lleida (2). Entre els tres sumaven 15 regidors, un més dels 14 necessaris per tenir majoria absoluta. Completaven els regidors, 7 del PSC, 3 de Ciutadans i 2 del PP. La CUP en va quedar fora. Aquesta composició, però, ha canviat quatre anys després.
El febrer del 2021, l’alcalde, Miquel Pueyo (ERC), expulsava del govern el regidor de Junts Sergio González, investigat per uns suposats contractes irregulars. Ara és regidor no adscrit i per a les pròximes eleccions es presenta amb el PP.
Els populars, amb Xavi Palau al capdavant, aspiren a concentrar el vot constitucionalista, aprofitant-se de la crisi a Ciutadans. I és que els taronges van començar la legislatura amb 3 regidors i l’acaben amb 1, Maria Burrel, que anava de número 3 i que ara encapçala la llista de Cs a les municipals del 28-M. Els altres dos van ser expulsats del partit per discrepàncies amb la direcció i es presenten sota les sigles de Valents, amb Ángeles Ribes -anterior cap de llista de Cs- al capdavant. Un altre partit que aspira a obtenir representació per primera vegada a l’Ajuntament de Lleida és Vox, amb Gloria Rico de cap de llista.
Més sortides. El juliol del 2021, els dos regidors del Comú de Lleida van sortir del govern, per discrepàncies en matèria d’urbanisme, i ara són a l’oposició. Per al 28-M, l’anterior cap de llista del Comú de Lleida, Sergi Talamonte, va de número 2 i encapçala la llista Laura Bergés, després de ser escollida en assemblea.
Junts es presenta a les eleccions en coalició amb Impulsem Lleida. El seu cap de llista, Toni Postius, intentarà marcar distàncies amb el Pueyo, tot i haver compartit govern. El seu objectiu és sumar suports gràcies a alguns dels projectes més destacats que la Paeria està tirant endavant i que s’han capitanejat des de la seva àrea d’Urbanisme, com la nova estació d’autobusos, la recuperació del Palau de Vidre o el Pla de l’Estació.
La CUP es presenta amb Rubèn Cobo al capdavant i espera recuperar la representació que tenia l’anterior legislatura a la Paeria i que va perdre el 2019. Domènec Vila encapçala la llista d’Activem Lleida, vinculada al PDECat.
Amb la sortida del Comú i d’un regidor de Junts, actualment el govern està en minoria, amb ERC (7) i Junts (5).
TAMBÉ T'INTERESSA
Una qüestió de confiança i una moció de censura
Miquel Pueyo va ser la sorpresa de les eleccions del 2019 ja que va aconseguir més vots que ningú. I és que ERC va passar de 3 a 7 regidors i va aconseguir convertir Pueyo en alcalde trencant l’hegemonia del PSC, que va passar de 8 a 7 regidors. Precisament el discurs del canvi és al que se segueix aferrant ERC després de quatre dècades d’alcaldes socialistes. Aquest canvi, però, té simpatitzants i detractors, sobretot pel que fa als temes més polaritzats, com l’alberg per a temporers i emergències que es vol construir a Pardinyes i que té l’oposició d’alguns veïns del barri que van intentar fins i tot parar les obres de demolició de les sitges en diverses ocasions.
El PSC ha estat un dels partits que s’ha mostrat més en contra de la construcció d’aquest equipament i també el que ha posat més pals a les rodes al govern de la Paeria aquests últims 4 anys. Per exemple, els socialistes van intentar presentar una moció de censura contra Pueyo, que va fracassar perquè l’oposició no es va posar d’acord per presentar un candidat alternatiu.
Però no ha estat l’únic entrebanc que s’ha trobat Pueyo, ja que també va haver de fer front a finals del 2021 a una qüestió de confiança després que els pressupostos del 2022 no s’aprovessin inicialment.
Un altre obstacle al qual s’enfronta, no només Pueyo sinó també Postius és la querella contra ells imposada per la promotora del complex comercial i d’oci que es vol instal·lar a Torre Salses per presumpta prevaricació. Tots dos han declarat als jutjats per aquest assumpte. Promenade considera que el govern municipal actual format per ERC i Junts ha retardat el projecte indegudament, un projecte que va impulsar l’anterior govern municipal encapçalat pel PSC.
11 candidatures a l’Ajuntament de Lleida
El 28-M es presenten a Lleida ciutat 11 candidatures: Comú de Lleida, PSC-UNITS-CP, Valents, ERC-AM, PP, VOX, Junts per Catalunya Lleida-CM, CUP-AMUNT, Escons en blanc, Ciutadans i Activem Lleida-Ara PL.
El que sembla clar és que cap de les formacions obtindrà la majoria absoluta i que per tant, els pactes postelectorals seran clau per a la governabilitat de la capital del Segrià.
