“Es tracta d’anar recuperant a poc a poc els detalls que feien de la Transsegre una cosa fantàstica. Tot i que, només el fet de baixar pel riu ja és una fita brutal”, Toni Salud
Temps aproximat de lectura:
Toni Salud, veí de Balaguer, forma part de la junta de l’Associació de la Transsegre, Admiral’s Cup Lights, des de fa tres anys. Hi va entrar en un moment delicat per a la continuïtat de la festa: després de la Covid i la sequera. Enguany, l’organització afronta una nova edició amb la recuperació de la baixada de Camarasa a Sant Llorenç i el repte de créixer amb seguretat.
Com va néixer la idea de la baixada?
Si no m'equivoco, van ser com una colla d'amics que van agafar un dia i van baixar. Aviat, va anar agradant, i s’hi va anar sumant gent. De fet, crec que els primers que es van tirar, van ser els que al final van acabar organitzant la baixada al riu. Després, la cosa es va anar fent gran, i van començar a fer els concerts, però en un inici, únicament hi havia la baixada. Consistia en passar la tarda baixant al riu. Després d’algunes edicions, es va acabar agrupant en forma de junta, d’organització, de voluntariat, etc.
Actualment, quantes persones formeu l’organització?
L'organització està dividida en dues parts, la junta i el voluntariat. En total som uns 40 voluntaris i 10 membres a la junta.
Quin és el repte organitzatiu més complicat de cada edició?
Dificultats n'hi ha moltes. Al final, estàs posant gent a baixar per un riu o per un pantà amb una barca feta amb el que troben. Crec que la barrera més forta és la seguretat a dins de l'aigua. Com a organització crec que és el que més ha costat les últimes edicions abans que l'Ajuntament entrés en coalició amb nosaltres. I crec que avui en dia, amb l'Ajuntament posat, continua sent una de les barreres més dures.
No ho sé exactament, però crec que no hi ha cap normativa vigent que estipuli quants socorristes d’aigües braves necessitem per una activitat com aquesta. La normativa dels socorristes acostuma a estar pensada per a piscines i en funció del volum d’aigua. Per exemple, en una piscina municipal potser només en fa falta un, i en piscines més grans, potser en calen dos. Si això ho compares amb un pantà, potser necessitaríem 3.000 socorristes, per entendre’ns. Llavors, no hi ha una normativa com a tal, perquè és una festa única a tota Catalunya. Des de la Generalitat ja ens tenen com un cas especial pel que fa a la Transsegre i a com s'ha de regular la seguretat dins de la baixada. De fet, aquest és un problema amb què ens anem trobant perquè, a mesura que van passant les edicions, les normatives al voltant d’organitzar actes tant culturals i festius, com esportius, són més estrictes i canvien constantment, i nosaltres ens hi hem d’adaptar.
Per exemple, abans no teníem manera de saber quanta gent hi ha a l’aigua i on hi són, més enllà d’una llista a l’entrada i una altra a la sortida. Ara, en canvi, ja fem servir polseres geolocalitzadores, que ens permeten saber quin trajecte fan els participants i quant triguen.
Has viscut la Transsegre com a participant i com a organitzador. Què creus que ha canviat més en els anys? La festa, el públic o la manera d'organitzar-la?
La manera d'organitzar-la no crec que hagi canviat, ha sigut més el fet que s'ha hagut d’adaptar als nous temps que ara corren. Pel que fa a estaments públics, es demanen més responsabilitats i estan molt atents a com es fan les coses. Als inicis era més campi qui pugui.
La gent també ha canviat. Abans, el primordial de la Transsegre era la baixada, i el concert era com un més a més. Quan ets adolescent, la teva imatge de la Transsegre és el concert. Fins que baixes, i això canvia.
La nostra intenció és intentar recuperar aquests valors, entre cometes, de la baixada, perquè al final és el que li dona tota la vida a la Transsegre. Si no tenim baixada, per què hem de posar un concert a baix? No té cap mena de sentit. Abans la baixada era el primordial: la gent ho gaudia molt més, hi havia moltes barques, venia gent de Manresa, Barcelona, fins i tot de França i Bèlgica.
Aquest any recupereu la baixada de Camarasa a Sant Llorenç…
Aquí és on em refereixo a l’esperit. Aquest any recuperem la de Camarasa. Però abans, totes les barques que baixaven dissabte, tornaven a baixar diumenge menys 10 o 12. Jo mateix, per exemple, he pecat de fer la baixada dissabte, sortir de festa aquella mateixa nit, i el diumenge no baixar.
Penso que, com les dues últimes edicions només s'ha fet la baixada de Gerb a Balaguer, la gent ha descobert que aquesta baixada és mil vegades més divertida que la de Sant Llorenç. I en aquesta edició, on tenim les dues baixades, crec que la gent s’animarà a tornar a fer la de diumenge, amb el màxim de barques possibles. Es va gaudir molt. Sobretot la gent jove, que no està acostumada a fer-la, per culpa de la ressaca.
Has comentat que vas entrar a l’organització el 2023, després d’un període complicat en què les baixades no s’havien pogut celebrar amb normalitat. Aquell mateix any, l’organització va advertir que la continuïtat de la festa estava en perill. Com recordes aquell moment?
Aquell moment va ser un punt d'inflexió. Es va ajuntar el tema de la sequera, de la Covid… Va ser un cúmul de factors que feia molt complicat tirar endavant amb la quantitat de gent que hi havia a l'organització.
Aquell any va ser quan vaig entrar, amb una colleta d’amics els quals encara aguantem. Vam dir d’anar i intentar donar un cop de mà, perquè crèiem que si no, es perdria. I penso que a Transsegre li va anar bé, perquè vam ser-ne més. De fet, vam entrar directament a la junta, ja que era on feia falta gent.
Des d’aquell moment, vam començar a anar a les reunions gairebé cada setmana o cada dues durant tot l’any, perquè són moltes coses a organitzar i ho fem en les estones lliures. Tot i això, va costar molt reprendre la baixada de Camarasa perquè ens vam trobar amb molts murs, i es feia costa amunt per la gent que érem. Llavors vam entrar i vam intentar col·laborar, per donar una miqueta també d'ànims i de frescor a dins de la junta. A poquet a poquet ens vam anar adaptant. Penso que ja estem molt d'acord amb el que hem de ser.
Respecte a l'assistència, quanta gent participarà en les baixades?
Aquest any el límit de barques són 100 perquè, com t'he dit, la seguretat és prioritària per nosaltres. Ens estem adaptant a la nova manera de fer quant a demandes que se'ns fan, per poder dur a terme la baixada. I al final, ens volem estar movent amb valors que siguem capaços de controlar de manera confiada. Amb aquestes 100 barques creiem que ho podrem organitzar satisfactòriament, i des de la junta esperem que aquesta edició funcioni bé.
D’altra banda, esperem que la gent també s’involucri més en la Transsegre perquè si no som gent, no es podrà fer gran cosa. Hi ha d'haver relleu generacional, que els joves entrin, s'involucrin i aprenguin com funcionen les coses per d'aquí a un any o dos, poder portar les regnes.
Aquest any són 100 barques amb 10 tripulants per embarcació, i com a molt seran unes 1.000 persones. En pròximes edicions esperem que vagi pujant gradualment, fins a intentar arribar algun dia a les 350 o 400 barques que baixaven en el seu dia. Però primer comencem pel més petit i a mesura que ho dominem, amb la nova manera de fer, ja anirem creixent. Potser no ve ningú de Bèlgica, però la gent de Balaguer que té ganes de baixar per la Transsegre, ho podrà fer. Al cap i a la fi, els balaguerins/es s’ho passaran igual de bé que amb 450 barques.
I a la festa?
No ho podem saber, però creiem que aquest any hi haurà bastant gent. No et diré que serà un “bombazo”, però serà un èxit segur.
Mai hem tingut problemes d’aforament. Així i tot, l’any passat amb Mago de Oz va ser la primera vegada que hi havia 100 o 150 persones fent cua esperant que els cossos de seguretat privada obrissin el pas per poder entrar.
Enguany és el primer any que la Transsegre ja és la Festa Major d’estiu de Balaguer.
Transsegre serà Transsegre, sempre. Vull dir, des de l'organització ho veiem com una cosa positiva, que suma al poble perquè al final, el més bonic de fer això són les activitats transversals que es fan, a part dels concerts i la baixada. Sobretot, per la gent que no vol o no es pot mobilitzar, per exemple, dissabte a Camarasa. Aquests podran quedar-se aquí a Balaguer fent qualsevol mena d’activitat, que són coses que des de l’organització no podem organitzar perquè ens demanaria massa d’esforç fer-ho, que a l’Ajuntament també li demana, però estan més habituats a fer aquest tipus de sol·licituds i d’activitats.
L’organització, al final, som els que som i no cobrem. Som voluntaris i, per a nosaltres, l’important és la baixada. Però crec que és un punt a favor que la gent de Balaguer ho gaudirà, però també els que segueixen la baixada i el concert, o els que passant el cap de setmana aquí. Rema a favor de la Transsegre.
Què suposaria per Balaguer perdre una festa com aquesta?
Tenint en compte que aquest any és la 41a edició, és una festa que és gairebé com una tradició. Hi ha molta gent que ha nascut i ja ha tingut la Transsegre allà. No crec que sigui una cosa que s'hagi de perdre, ni que es pugui perdre mai. Per moltes barreres, inconvenients i contracops que es pugui emportar tant l'associació, com ara l'Ajuntament.
I si s'acaba perdent, sempre hi haurà els quatre bojos que agafaran el cap de setmana de Transsegre, i baixaran de totes maneres en barca. I allà ja torna a començar una altra vegada. Els quatre que baixen en barca, l'any següent seran 20 i llavors ja s'haurà de regular un altre cop, tornar a fer una organització… En fi, estic convençudíssim que no es perdrà, de fet, seria una derrota per la gent de Balaguer.
I per acabar, quin creus que és el principal repte de futur de la Transsegre?
Arran del cop que va suposar la Covid, hem hagut de reduir l’espectre del que volíem fer per poder-ho fer bé. Per tant, crec que l’objectiu de la Transsegre per als pròxims anys és anar recuperant coses que abans es feien. Per exemple, hi havia el Transdibuix, una activitat que es va deixar de fer perquè ningú la tirava endavant. No eren prou gent i necessitaven centrar-se en el més important. Quan jo vaig entrar, tampoc entenia gaire com funcionava tot, vaig proposar recuperar el Transdibuix, i així va ser.
Hem recuperat la baixada de Camarasa a Sant Llorenç. Hi ha encara pendent el tema de l’acampada, el concurs d’aparadors, la decoració de les barques... Sembla que, durant un temps, només decorava les barques el Xepis. Per això, aquest any hem volgut incentivar-ne la decoració, amb premis, per recuperar aquest esperit més carnavalesc, que dona color, vida i ambient a la festa.
Al final, es tracta d’anar recuperant a poc a poc els detalls que feien de la Transsegre una cosa fantàstica. Tot i que, només el fet de poder baixar pel riu i pel pantà ja és una fita brutal. Ho dic perquè ho he viscut des de dins i és complicadíssim.
Al final, m’agradaria que la Transsegre fos un orgull per a Balaguer i que, algun dia, pogués tenir un abast encara més gran. Com passa amb altres festes molt conegudes del país. Seria fantàstic que tota Catalunya conegués què és la Transsegre i d’aquesta manera, aconseguir que la gent s’animés a venir. Però primer cal recuperar coses i, quan tot funcioni satisfactòriament, anar-nos transformant en una festa de gran abast.
